L'exposició «Molècules que ens han canviat la vida» aborda les molècules que han marcat un abans i un després en el desenvolupament científic. En aquest article en fem un repàs.
Els laboratoris duaners es van crear al segle XIX pels governs per utilitzar la química en la lluita contra el frau en la importació d'alcohol.
Els importants estudis en la teoria col·loidal del químic Rocasolano recorden que la ciència durant el franquisme no era patrimoni del progressisme laïcista.
Repassem la trajectòria divulgativa de Fernando Sapiña, en ocasió del premi a «Millor llibre de ciències naturals i aplicades» atorgat per la Xarxa Vives a La ciència a la taula.
El Nobel de Química ha premiat Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna pel desenvolupament de les eines d'edició genètica CRISPR-Cas9. Lluís Montoliu analitza el camí recorregut fins a arribar al guardó.
L’autor d'Un científico en el supermercado ens presenta un recorregut transversal per la ciència que ens envolta. Ens explica que la ciència està present en totes aquestes coses petites i grans amb les quals convivim.
La troballa d'una taula periòdica de 1885 a la Universitat de St Andrews, a Escòcia, aporta informació sobre l'ensenyament de la química al segle XIX.
Entrevista a Gunnar von Heijne, Secretari del Comitè del Nobel de Química (Suècia).
La indústria dels colorants va constituir el primer sector empresarial de llarg abast nascut directament d’un descobriment científic. Una circumstància que seria clau perquè les nacions desenvolupades prengueren consciència de les implicacions que se’n deriven i estimularen la investigació.
Si volem citar obres en què els elements químics tenen un paper destacat en la trama, no ens faltarà material.
