«Guia de camp de la flora de la serra de Vandellòs, la vall de Llors i l’Hospitalet de l’Infant», d’Agustín García i Roberto Bueno

Gaudir de la serra de les flors del baix camp

Guia de camp de la flora de la serra de Vandellòs, la vall de Llors i L’Hospitalet de l’Infant
Agustín García i Roberto Bueno.
Traducció d’Olalla Bueno.
Ajuntamient de
Vandell.s i L’Hospitalet
de l’Infant y Lectio
Ediciones. Valls, 2015.
480 pàgines.

Sovint destaquem i elogiem les obres globals i exhaustives de grans territoris com ara la Flora Ibérica. Plantas vasculares de la Península Ibérica e Islas Baleares (S. Castroviejo, 1986–2012) o la Flora dels Països Catalans (Oriol de Bolòs i Josep Vigo, 1984–2001). I amb raó, ja que garanteixen una determinació segura.

Solen considerar-se «obres definitives», però sabem que mai no hi ha res definitiu, i menys en botànica: espècies noves, localitzacions que no es coneixien, noms canviats, assignació a gèneres diferents, revisions d’un grup taxonòmic que envien a pastar fang l’estructura acceptada fins aleshores… i no diguem ja les revolucionàrias investigacions genètiques d’ADN.

Per tot això, sempre cal agrair les obres més recents, que posen al dia aquests temes, com ara la Flora manual dels Països Catalans (O. Bolòs, J. Vigo, J. M. Masalles i J. M. Ninot, 3a edició, 2005). Aquesta té el valor afegit de reunir tota la informació en un sol volum, cosa que s’agraeix perquè la fa més manejable. Està a mig camí entre els llibres anteriors i les guies de camp.

Tanmateix, si algú pensava que amb l’aparició d’aquestes grans obres ja quedava resolt el tema botànic de casa nostra, ara veurà que anava errat, ja que els bons estudis locals resulten totalment complementaris. I aquest és el cas del llibre que comentem. Si, a més a més, el format és petit (12 × 17 cm), perfectament transportable, tindrem un excel·lent llibret de butxaca.

«Les 350 imatges, a part de complir amb la funció identificadora, són de gran qualitat i bellesa»

Les guies de camp d’una àrea reduïda, si estan ben fetes, són una joia per als naturalistes interessats en la zona, ja que t’estalvien les espècies «que sobren», de manera que vas directe a les que hi creixen. Sovint, mirant les fotos n’hi ha prou per a saber quina és la planta que tens al davant. Ara bé, sempre cal confirmar-ho amb el text corresponent. Originalment en castellà, ha estat molt ben traduïda al català per Olalla Bueno.

Evidentment, la publicació no està pensada per llegir-la d’una tirada. És una obra de consulta, però no us perdeu la introducció. Hi trobareu la descripció de l’àmbit geogràfic, els hàbitats… amb especial menció als fruits silvestres i la important relació amb els insectes. Fins i tot hi ha un apartat dedicat a la fotografia, molt interessant, ja que el segon autor és un excel·lent fotògraf de natura. Ni cal dir, doncs, que les 350 imatges, a part de complir amb la funció identificadora, són de gran qualitat i bellesa.

Heus ací el resultat de l’estreta col·laboració d’un botànic i un fotògraf, cap dels dos professional. Però precisament per això demostren què pot aconseguir un equip de bons naturalistes aficionats. En definitiva, si voleu viure l’esclat de colors de la vegetació mediterrània d’aquestes «muntanyes de les flors», no us perdeu aquesta eina tan pràctica.

© Mètode 2016 - 89. Els secrets del cervell - Primavera 2016

Doctor en Biologia, escriptor, professor i fotògraf de natura (Barcelona).