Horizontes. Una historia global de la ciencia.
James Poskett
Traducció de Pedro Pacheco González. Crítica, 2022. 494 pàgines.
Estem acostumats que els autors occidentals expliquin la història de la ciència a partir dels progressos fets a Europa i a Amèrica del Nord. El llibre de James Poskett pretén explicar-la des d’una perspectiva global, minimitzant el tractament de les aportacions occidentals, amb les quals estem prou familiaritzats, i profunditzant en les contribucions fetes a Amèrica del Sud, Àsia i Àfrica, molt menys conegudes. Tot seguint un fil conductor original, el llibre vol mostrar com la història global donà forma a la ciència moderna. Per fer-ho, l’autor tria quatre períodes en què es produí un canvi social de gran abast i els vincula amb avenços importants de la història de la ciència. Comença al segle XV, amb la colonització d’Amèrica pels europeus, i amb el creixement de les xarxes comercials a Àsia i Àfrica als segles XVI i XVII. Després passa al XVIII, període que Poskett defineix com el de l’expansió dels imperis europeus i el comerç d’esclaus. Segueix el XIX, dominat pel capitalisme, el nacionalisme i la guerra industrial, i acaba amb el segle XX, que caracteritza pel conflicte ideològic, el nacionalisme anticolonialista i les revolucions comunistes.
A partir d’aquí, Poskett encaixa els avenços científics en aquests quatre contexts històrics, tot i que de vegades es desvia considerablement vers aspectes que tenen poc a veure amb la ciència. Per exemple, és estrany veure com en lloc de comentar, ni que sigui de passada, els seus mèrits científics, explica que Newton tenia accions de The South Sea Company que, entre altres activitats, transportava esclaus. En aquesta línia, el tercer capítol del llibre, dedicat al físic genial, porta el títol sorprenent «Los esclavos de Newton». El capítol cinquè té a Darwin com a protagonista i es titula «La lucha por la existencia». Insisteix en aquesta expressió, que li va molt bé per enllaçar amb els contexts polítics i socials de l’època a Rússia o al Japó, però que desvirtua el terme equivalent, la selecció natural, genuïnament darwinià.
Més enllà d’aquests biaixos, el tractament de la ciència produïda fora dels confins occidentals és molt il·lustratiu. Ens recorda figures molt rellevants, però poc conegudes, com el microbiòleg ucraïnès Ilià Métxnikov, o els físics Chandrasekhara Raman, que feu la seva carrera a l’Índia, i Hideki Yukawa, que la desenvolupà al Japó, tots tres guardonats amb el Premi Nobel. O ens descobreix personatges pràcticament desconeguts i de vida científica apassionant, com l’indi Jagadish Chandra Bose, que feu estudis fonamentals sobre la comunicació sense fils, o el xinès Zhou Peiyuan, que contribuí de forma rellevant a l’estudi de la relativitat general. Tot plegat, Horizontes ens recorda nombroses aportacions poc conegudes de la història de la ciència i que convé conèixer, ja que moltes d’aquestes se situen al nivell de l’obra científica de personatges com Copèrnic, Galileu, Newton, Darwin o Einstein, els quals, per cert, surten molt escadusserament al llibre. S’entén que això sigui així perquè l’obra d’aquests gegants és prou coneguda de tothom i està ben coberta pels manuals d’història de la ciència «occidentals» a l’ús, dels quals Horizontes seria complementari.
