Obra que recull la tesi doctoral d’Albert Masó, en bona part dirigida i inspirada pel cèlebre naturalista i ecòleg català Joan Margalef, sobre les papallones en el Paleàrtic occidental.
Els noms d'espècie referits a algú es denominen epònims. Charles Darwin és la persona a qui se li han dedicat més espècies.
El llibre editat per Getty Publications resumeix en 96 pàgines la vida i obra pictòrica i entomològica de Maria Sibylla Merian, amb 116 il·lustracions a tot color.
Vida indómita no és un llibre de biologia, sinó una mena d’autobiografia esbiaixada vers les històries i anècdotes més aventureres. Tanmateix, Trivers aprofita totes les ocasions per explicar les situacions més truculentes i escabroses des d’un punt de vista biològic-evolutiu.
Cal saludar efusivament la publicació d’aquest recull d’articles de Martí Domínguez, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. La major part foren publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, i van acompanyats de les suggeridores il·lustracions de Manuel Boix.
L'autor explica en aquest article que sense Alfred Russel Wallace (1823-1913), Darwin potser no hauria publicat mai L’origen de les espècies.
Homenatge al doctor Margalef de la mà de Xavier Bellés, antic alumne d'aquest gran ecòleg. Un recorregut pels seus últims anys de vida.
L’any 1493 sorgí a Europa una terrible malaltia de símptomes inequívocs
El naturalista Ulisse Aldrovani va realitzar diverses aportacions científiques, com ara la seua enciclopèdia d'animals.
Darwin va utilitzar les descripcions morfològiques del pintor Charles Le Brun per classificar les emocions, però en va descartar les explicacions fisiològiques, basades en Descartes.
- 1
- 2