«La vall de la Gallinera. Per camins de moriscos i mallorquins», de Vicent Morera i Juanjo Ortolà
No cal dir-ho, el gènere de les guies senderistes de les nostres comarques està fortament consolidat i cada dia es mostra més vigorós. A aquesta gran tradició amb pedigrí, que faríem arrancar potser en Cavanilles, s’ha d’afegir la fornada d’apassionats trescadors de les nostres muntanyes, secans i marjals, entre els quals es podrien citar E. Beüt, J. Soler, A. Calero, R. Cebrián, J. Pellicer, etc. i que construïren un estàndard metodològic i oferiren un mestratge indeleble a les noves generacions obsessionades pel terròs i la seua gent, la d’ara i la d’adés.
Poques vegades aquestes guies han arribat a assolir la categoria d’autobiografia humana i natural del territori, amb tots els seus matisos i amb una sensibilitat especial per confrontar mirades des de punts de vista renovadors i conscients de la dignitat inherent a tots els pobles camperols, independentment de la seua llengua o la seua religió. És així com el subtítol i la magnífica imatge de la portada de l’obra suggereixen una cruïlla històrica, metàfora de la confluència dels bagatges antropològics més important de la Vall de Gallinera, la vall més septentrional de la Marina Alta: el poblament morisc, veritable tresor paisatgístic, i la colonització mallorquina, tan present encara a tots els nivells d’anàlisi (onomàstica, gastronomia, costums, etc.).
La guia, o més ben dit, el llibre amb totes les virtuts literàries que caldria esperar d’un viatge al fons dels detalls (im)perceptibles de la història natural i humana d’una vall habitada des de la prehistòria, posseeix una reeixida voluntat enciclopèdica: una breu història poble a poble, el paisatge, la geologia, les fonts i els barrancs, l’aprofitament humà del territori, etc., són alguns dels capítols que els autors ens proposen per resseguir un discurs ben estructurat que amalgama les lectures més actuals sobre patrimoni paisatgístic i medi humà.
Sens dubte, es tracta d’un treball que trasllueix el temperament i la personalitat dels pobles de la vall, però alhora fuig del cofoisme barroer que de vegades tenyeix llibres de semblants característiques quan s’al·ludeix al paisatge medieval o morisc, sovint desenfocat per preconcepcions en excés malenconioses i estudis poc acurats sobre la seua evolució.
Finalment, el treball inclou dotze rutes per a conèixer millor la vall. Cadascuna d’elles s’organitza a partir d’un eix de referència (la penya Foradada, el cim de la Safor, l’art rupestre de Benirrama, el castell d’Al-Azraq i el poblat ibèric del Xarpolar, etc.), totes amb nivells d’exigència física diferents, amb la qual cosa s’aconsegueix un producte atractiu per a tots els públics. Perfils topogràfics, fotografies d’una gran qualitat i una base cartogràfica correcta i molt útil complementen la informació dels texts.
La dilatada nòmina d’agraïments tradueix la generositat i l’estima pel treball en equip dels autors. La veritat és que cal celebrar aquest llibre a quatre mans de Vicent Morera i de Juanjo Ortolà i esperar que se’n seguesquen altres igualment corprenedors.