La pipeta fa referència a un estudi recent que afirma que el nucli terrestre ha frenat la seua rotació.
Francesc Rodríguez i Ambel reflexiona sobre la geologia del parc nacional d'Aigüestortes i Estany de St. Maurici, al Pirineu.
La divisió del temps geològic més recent està basada en esdeveniments de caràcter climàtic provocats per variacions en l’òrbita i l’eix de rotació de la Terra a escala de milers d’anys. No obstant això, la magnitud del canvi geològic causat per la humanitat a través
L’editorial Libros del Jata, dirigida pel naturalista i professor de la Universitat del País Basc Gustavo Renobales, continua la línia ja iniciada en 2015 amb La historia natural de Selborne, de Gilbert White, dedicada a la traducció i difusió d’obres científiques amb alt valor divulgatiu que restaven fins ara fora de l’abast de milers de lectors potencials per raons idiomàtiques.
No cal dir-ho, el gènere de les guies senderistes de les nostres comarques està fortament consolidat i cada dia es mostra més vigorós. A aquesta gran tradició amb pedigrí, que faríem arrancar potser en Cavanilles, s’ha d’afegir la fornada d’apassionats trescadors de les nostres muntanyes...
[caption id="attachment_3106" align="alignleft" width="200"] Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press, Cambridge MA, 2004. 377 pàgines.[/caption] La presència d’aigua líquida en la Terra durant els darrers 4.000 milions d’anys sense interrupció, malgrat l’augment
Naturalist and Geologist. Darwin’s Geological Studies. Charles Darwin was considered an expert geologist after his trip around the world on the Beagle; however, the subsequent success of his Theory of Evolution banished this side of the naturalist. This article looks at the main geological studies Darwin
L’home, fent de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa arquitectura de la pedra en sec
A mitjan segle XX, van començar a aparéixer els anomenats creacionistes científics, que pretenen que el creacionisme ha d'ensenyar-se a les escoles, en igualtat de condicions amb la teoria de l'evolució.
