Diccionari de neurociència / Diversos autors / Termcat. Barcelona, 2011. 432 pàgines.
El març d’aquest any es presentà a Barcelona el Diccionari de neurociència, publicat pel Centre de Terminologia Termcat, en col·laboració amb la Xarxa Vives d’Universitats, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya i de l’Obra Social de CatalunyaCaixa.
L’obra, fruit d’un llarg i complex procés d’elaboració i del treball conjunt de moltes persones i institucions, s’inicià amb la proposta d’Antoni Valero-Cabré, investigador del Centre Nacional de la Recerca Científica de París i professor adjunt de la Universitat de Boston, que hi va aportar un vocabulari inicial, sense definicions, publicat prèviament per la Universitat de Barcelona (Valero-Cabré, 2004)1. El Termcat va assumir l’elaboració del diccionari i la coordinació del projecte, a càrrec de la terminòloga i biòloga M. Antònia Julià. Per a dur a terme els treballs de revisió, actualització i ampliació dels continguts inicials es va constituir un equip pluridisciplinari d’experts. El grup, que va treballar conjuntament amb els terminòlegs del Termcat, va ser coordinat primer per Xavier Navarro Acebes, catedràtic de l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona, i posteriorment i fins a la publicació de l’obra, per Josep Reig Vilallonga, professor i investigador de la Facultat de Medicina de la mateixa universitat. Integraven aquest equip, a més dels coordinadors i d’Antoni Valero-Cabré, els experts Laia Acarín, Albert Adell, Jordi Bruna, Joan X. Comella, Arcadi Gual, Carme Junqué, Josep M. Pericay, Antoni Rodríguez i Elena Valderrama.
El Diccionari de neurociència conté 2.534 denominacions catalanes, que designen 1.975 conceptes. Cada article terminològic inclou la denominació o denominacions catalanes que es refereixen al concepte específic presentat, la definició, les equivalències en castellà i anglès i, de vegades, una nota explicativa.
Per què un diccionari de neuro-ciència i per què ara? La resposta s’ha de buscar en el concepte mateix de neurociència: segons la definició del Diccionari és la «ciència multidisciplinària que té com a objecte l’estudi del sistema nerviós, des dels aspectes més bàsics, moleculars i cel·lulars, fins als de major complexitat, com els processos mentals o el comportament».
El fet és que aquesta «ciència multidisciplinària» va assolint un coneixement cada cop més gran de la manera com està estructurat i com funciona el sistema nerviós. A aquest avenç han contribuït múltiples tècniques d’estudi, però es podria destacar especialment les tècniques d’imatge –la neuroimatgeria–, i termes com ressonància magnètica funcional, tractografia o tomografia computada per emissió de fotó simple, que fa poc només s’utilitzaven experimentalment, ara formen part de l’arsenal diagnòstic, i proporcionen una imatge estàtica i dinàmica acurada dels processos en el si del sistema nerviós.
«Els progressos espectaculars dels últims anys en neurociència ens permeten comprendre millor els processos de formació de conceptes i de presa de decisions»
Els progressos espectaculars dels últims anys, particularment en la identificació i caracterització dels neurotransmissors, també ens permeten comprendre millor els processos de formació de conceptes i de presa de decisions, les alteracions produïdes per situacions patològiques com les demències, desvelar les bases genètiques de determinades malalties i assajar nous mètodes terapèutics, en la malaltia de Parkinson o les le-sions medul·lars, per exemple. I tots aquests avenços han aportat nous termes, nous conceptes i noves perspectives al camp de la neurociència.
Aquest diccionari neix amb la vocació de ser útil no tan sols als neurocientífics i altres professionals de les ciències biomèdiques, sinó també als professionals aliens a la neurociència sensu stricto, però vinculats a altres especialitats de les ciències de la salut o de disciplines que puguin entrar en relació amb el sistema nerviós.
Ara bé, és evident que la majoria d’usuaris potencials vindran de les especialitats biomèdiques. López Piñero, que va ser catedràtic d’Història de la Medicina de la Universitat de València, calculava en 13.000 els termes nous que un estudiant de medicina havia d’aprendre al llarg del seu període preclínic, dintre dels quals inclouríem les 2.534 denominacions aplegades en el Diccionari de neurociència. Conceptes que els docents ens esforcem perquè siguin assimilats pel sistema nerviós dels nostres estudiants a la facultat… Però, a més d’aquest volum de termes, els estu-diants es troben amb una dificultat afegida: la major part de les classes les reben en català, però quan han de recórrer a llibres de text, només troben obres escrites en castellà o en anglès. Per això estem especialment satisfets d’haver contribuït a la publicació d’aquest diccionari i esperem que pugui convertir-se també en una eina terminològica útil per a la docència.
Un vell proverbi hindú ens diu que «un llibre obert és un cervell que parla; tancat, un amic que espera; oblidat, una ànima que perdona; destruït, un cor que plora». Esperem que aquest Diccionari de neurociència sigui sempre un cervell que parla i –mai tan ben dit com en aquesta ocasió– no un cor que plora.
1. Valero-Cabré, A., 2004. Vocabulari de neurociència. Universitat de Barcelona. Servei de Llengües. Barcelona.
