Prehistorias de mujeres, de Marga Sánchez Romero
Manifest per una arqueologia feminista
Prehistorias de mujeres
Marga Sánchez Romero
Destino, 2022. 288 pàgines.
Afirma l’autora, Marga Sánchez, que aquest és un «llibre sobre les dones d’avui i com la història i l’arqueologia ens han anat situant en llocs poc visibles i marginals». I, sense ser això fals, jo preferisc definir-lo com un llibre sobre la necessitat d’una arqueologia feminista. Perquè Prehistorias de mujeres és un treball divulgatiu, però també marcadament reivindicatiu.
L’obra s’estructura en dinou capítols, en què ofereix exemples de les contribucions de les dones a les societats prehistòriques, des de fa 3,6 milions d’anys en avant. Però no ho fa de forma cronològica, sinó que va saltant en el temps segons el tema. En cap cas aquesta decisió fa difícil la lectura, al contrari. Hi trobem una redacció àgil i fresca, fins i tot divertida. Un text sense tecnicismes ni paraules grandiloqüents, i sense referències bibliogràfiques que n’interrompen el fil –si bé es poden consultar al final del llibre–.
Prehistorias de mujeres és també una crítica a l’arqueologia, de la qual es diu que és una disciplina científica que ha sustentat bona part de les idees que han justificat històricament la desigualtat. Però lluny de renegar-ne o fugir-ne, l’autora confia en una arqueologia feminista que aconseguisca reparar aquestes desigualtats i «incorporar les dones i la infantesa com a protagonistes de la memòria col·lectiva i del patrimoni arqueològic, històric i cultural».
Marga Sánchez, catedràtica de Prehistòria en la Universitat de Granada i membre del projecte Pastwoman, teix aquest relat amb històries de dones en primera persona en oposició als discursos històrics que durant segles han minimitzat, menyspreat i invisibilitzat les dones.
L’assaig parteix d’una idea clau: hem generat una història incompleta, ja que les dones han estat esborrades de la narració. Els llibres de text, els museus o els documentals no parlen de les dones. I és ací quan sorgeix la primera pregunta: per què? Marga Sánchez ens trasllada al segle xix, quan s’organitzen els primers museus d’arqueologia i sorgeix el sistema de les tres edats: de pedra, de bronze i de ferro. Un sistema que va ocultar el treball i les experiències de les dones. Quan es representen, són cossos maternals o cossos sexuats, però no n’hi ha més varietat. No observem dones tallant, pescant o caçant.
Així, del capítol 1 al 10, veiem com s’han considerat les dones en les societats prehistòriques, tot el que es diu que no fèiem, no podíem o no ens corresponia fer. De l’11 al 19, se centra en quin lloc se’ns ha percebut però, igualment, ignorat. I malgrat ser un llibre sobre les dones en la prehistòria, el que relata Marga Sánchez en aquestes pàgines és de plena actualitat. Ens parla de la poca consideració que han rebut les activitats essencials; de com tot el que no es mesura econòmicament s’invisibilitza.
L’autora no ho dissimula: Prehistorias de mujeres és feminisme, és política. Però és un activisme que confia en la ciència com a sustentadora del seu discurs, un llibre que endinsa les seues arrels en la prehistòria per a construir, gràcies a l’arqueologia feminista, la gran genealogia de totes les dones.
