Elisa García-Prósper i Manuel Polo-Cerdá, coordinadors del monogràfic 101 de Mètode, descobreixen als estudiants de Periodisme de la Universitat de València la seua investigació sobre la necròpoli romana més antiga de València.
El monogràfic 'La memòria escrita en els ossos' de Mètode està dedicat al paper de les ciències forenses en la recuperació de la memòria històrica.
La necròpoli romana del carrer de Quart de València és el cementeri més antic conegut de la ciutat. A partir de la seua anàlisi arqueològica i bioantropològica, s’aborden diverses problemàtiques desconegudes fins fa molt poc temps: costums funeraris, estratificació social, paleodemografia, qualitat de vida i malalties, alimentació o economia.
Aquest monogràfic ofereix una visió pluridisciplinària d’una memòria històrica diversa, analitzada des de prismes científics diferents però alhora complementaris, per a donar llum i valor probatori a fets heterogenis a partir dels vestigis biològics del passat.
L’home, fent de la necessitat virtut, ha utilitzat la sobreabundància de roca en la muntanya mediterrània com a matèria primera exclusiva per a la minimalista i imaginativa arquitectura de la pedra en sec
En l’últim quart del segle xx, la investigació arqueològica va experimentar una renovació tant de mètodes com de plantejaments teòrics. En les excavacions s’arreplegaven les restes materials, però també es van començar a arreplegar sistemàticament les restes biològiques (fauna i flora).
L'antracologia va iniciar-se a principis del segle XX per a identificar mostres de fusta i carbó prehistòriques. En els darrers anys, s’ha aplicat a l’anàlisi del patrimoni artístic.
El substrat arqueològic d’una ciutat conté les formes d’explotar i gestionar els recursos hídrics en successives etapes històriques. Tot i que les restes de les antigues infraestructures hidràuliques no solen manifestar-se al ulls de l’arqueòleg urbà amb la freqüència i rotunditat d’altres restes materials...