Per què dormim i per què somiem? És el món visual una il·lusió? Com i on sorgeix la consciència? Aquestes són algunes de les qüestions fonamentals que tots ens hem preguntat alguna vegada sobre el nostre cervell. Preguntes que els neurocientífics contemporanis encara es fan i per a les quals, a pesar dels grans avenços realitzats en les últimes dècades per les neurociències, encara no tenim respostes definitives. En el seu llibre ¿Qué sabes de tu cerebro?, el catedràtic Francisco J. Rubia, de la Universidad Complutense de Madrid, ens acosta al funcionament del cervell a través de seixanta preguntes, que comprenen les relacions del cervell amb el nostre entorn i el nostre cos, la seua evolució, facultats i disfuncions. Amb un llenguatge pla i divulgatiu, accessible per a tots, el treball del professor Rubia representa un esforç de translació, d’allò que els anglòfons denominen «to bridge the gap» (“traçar un pont”), lloc comú en la carrera científica de molts fisiòlegs, neuroanatomistes i neurobiòlegs. Un esforç que ha realitzat el professor Rubio, i altres que el van precedir, per traslladar el nostre coneixement sobre les interaccions neuroquímiques i moleculars, i la topografia dels circuits cerebrals, al regne cognitiu i afectiu. Traçar aquest pont entre el món molecular i el cognitiu és per a molts científics la culminació d’una obra, allò que dóna sentit espiritual a anys d’esforç escodrinyant molècules neuroactives o registrant l’activitat elèctrica de cèl·lules nervioses.
Terreny vetat per a fisiòlegs i neurobiòlegs, aquestes reflexions han estat fins a dates recents patrimoni de psicòlegs i d’alguns neuròlegs. Però la neurociència ha canviat, més lentament en el nostre país, on la compartimentació del saber continua sent un llast en les esferes acadèmiques. I ha canviat per a bé, facilitant les interaccions entre bioquímics, biòlegs, neuròlegs, fisiòlegs, psicòlegs i especialistes d’altres disciplines. Només a través d’aquestes interaccions serà possible desvelar alguns dels complexos misteris que el nostre cervell tanca. No esperem amb la lectura d’aquest llibre aconseguir respostes definitives a les seixanta preguntes. Les pinzellades del professor Rubia, un expert neurofisiòleg interessat en processos mnemònics i semàntics, són esbossos, esquemes basats en evidències, a vegades experimentals i a vegades epifenomèniques, però representen un intent estimulant d’acostar-nos a les neurociències. Una lectura, en definitiva, sense grans pretensions però certament recomanable per a tots els públics.