«Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència», de Lluís Alcanyís

24-61

Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència. Lluís Alcanyís. Edició crítica de Jon Arrizabalaga. Barcino. Barcelona, 2008. 170 pàgines.

Dins la tendència d’editar textos clàssics de caràcter mèdic i científic que darrerament ha marcat la magnífica col·lecció «Els Nostres Clàssics», de l’editorial Barcino, recentment s’ha presentat l’única obra mèdica coneguda del metge convers i oriünd de Xàtiva Lluís Alcanyís (c. 1440-1506): el Regiment preservatiu e curatiu de la pestilència, imprès a València per Nicolau Spindeler vers 1490. No sembla que serà aquest el darrer dels textos de caràcter cientificomèdic que presentarà la col·lecció, afortunadament, segons es pot llegir en els projectes futurs de l’editorial. L’edició ha estat a càrrec de Jon Arrizabalaga, director del Departament d’Història de la Ciència, de la Institució Milà i Fontanals (CSIC) de Barcelona, i gran coneixedor dels textos mèdics relacionats amb les epidèmies de l’Edat Mitjana i el Renaixement. Podem afirmar que Arrizabalaga ha completat un magnífic i laboriós estudi del metge i la seua obra, que sens dubte passarà a ser el de referència.

Cal advertir, tanmateix, que el Regiment d’Alcanyís és un text que ha estat editat en sis ocasions, a banda de les quatre reproduccions en facsímil i una en microfitxes que se n’han realitzat. Per què, doncs, els responsables de Barcino han decidit d’enllestir-ne una altra? Què aporta l’edició d’Arrizabalaga que no tingueren les anteriors?

L’edició que ens ocupa s’ha preparat a partir dels tres únics exemplars de l’edició impresa de l’obra d’Alcanyís: els que es conserven a la Biblioteca de Catalunya, la Biblioteca Valenciana i la National Library of Medicine de Bethesda. Es tracta de tres exemplars que pertanyen a la mateixa tirada, ja que no existeix cap diferència entre ells, exceptuant algunes escasses correccions o addicions. L’editor ha buscat, per tant, de fixar definitivament el text.

Però, segurament, com a punt més significatiu del treball, cal subratllar el magnífic estudi introductori que acompanya l’edició. En aquestes vuitanta pàgines, Arrizabalaga situa l’autor i l’obra dins el context mèdic baixmedieval que li pertoca. Aquesta introducció consta, bàsicament, de dos grans apartats. En el primer, es fa una aproximació al que foren els regiments de pesta com a resposta donada per la medicina universitària a aquell terrible fenomen que va colpejar permanentment Europa des que el 1348 va aterrar la Pesta Negra a les costes europees i es va difondre per via marítima i terrestre per tot el continent. El lector podrà trobar en aquest apartat una detinguda i erudita anàlisi d’aquest gènere literari, amb les causes, la prevenció i les mesures terapèutiques per afrontar els atacs pestífers. El galenisme, que impregnà aquesta forma d’entendre la medicina, i el seu practicant cobren ací tot el seu esplendor. En el segon apartat, l’autor ens acosta, d’una banda, a la figura d’Alcanyís i, d’una altra, a la seua obra escrita. Val a dir que no es conserven excessives dades arxivístiques del dissortat metge xativí, que passà de ser un dels metges més reconeguts de València a ser condemnat a la foguera pel tribunal de la Santa Inquisició. Una vida digna de novel·la sobre la qual Arrizabalaga emet alguna nova hipòtesi a propòsit de la formació acadèmica d’Alcanyís, que, segons aquest, cal situar en alguna universitat italiana. Però, en general, s’empren les dades ja conegudes i publicades.

Pel que fa al segon bloc del llibre, aquest ocupa pròpiament l’edició del text, val a dir que impecable, plena d’anotacions aclaridores per al públic erudit i l’interessat. També Arrizabalaga ha volgut completar el seu treball amb un apèndix on s’ha transcrit i estudiat, amb la col·laboració de Lluís Cifuentes –un altre notable historiador de textos mèdics medievals–, l’inventari dels béns de Lluís Alcanyís. Aquest inventari ja havia estat publicat anteriorment, però ara, a més, s’hi ha incorporat com a novetat la identificació de tots els textos que componien l’extensa biblioteca.

El llibre es tanca amb una nodrida bibliografia, un índex de termes científics, d’aliments, condiments i medicaments i de topònims referits en el text d’Alcanyís, i, finalment, un glossari. Es tracta d’instruments molt útils per als investigadors que es puguen acostar a aquest text i orientar la seua lectura o la recerca d’aspectes concrets que els oferesquen major interès.

En definitiva, l’obra d’Alcanyís ha estat estudiada i editada amb una qualitat exquisida que fa així honor al que fou el primer text mèdic imprès en català, i un dels cinc primers de caire científic.

© Mètode 2011 - 61. Ciència i exili - Número 61. Primavera 2009

Doctor en Geografia i Història per la Universitat de València. Professor al Coŀlegi Concertat Maria Auxiliadora d’Algemesí. Autor de Medicina i promoció social a la baixa edat mitjana (CSIC).