«Scientists Debate Gaia», diversos autors

111-54

Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press, Cambridge MA, 2004. 377 pàgines.

La presència d’aigua líquida en la Terra durant els darrers 4.000 milions d’anys sense interrupció, malgrat l’augment de la lluminositat del Sol, la composició química molt reactiva de l’atmosfera o l’alcalinitat dels oceans són alguns dels efectes de la presència i persistència de la vida terrestre. La vida té una extraordinària capacitat d’adaptació al medi, però, alhora, en modifica les condicions fisicoquímiques de l’entorn. Vida i ambient, doncs, coevolucionen i no té cap sentit tractar de narrar la història de la vida i la del planeta de manera independent. La frontera entre vida i ambient la va començar a esborrar Vladimir I. Vernadsky amb La Biosfera (1926). En èpoques més recents, James Lovelock i Lynn Margulis, amb la idea de Gaia, han proposat una visió sistèmica del planeta, el que en cercles més acadèmics s’anomena geofisiologia o ciència planetària. El 1988, científics de molt diverses especialitats es reuniren a San Diego en la primera Conferència Chapman sobre Gaia convocada per l’American Geophysical Union (AGU). Dotze anys després, en el solstici d’estiu de 2000, l’AGU convocà la segona Conferència Chapman al Jardí Botànic de la Universitat de València, sota la coordinació de la liquenòloga Eva Barreno. Si de la primera trobada hem rebut com a llegat el llibre Scientists on Gaia (MIT Press, 1991), de la segona n’ha sorgit Scientists debate Gaia, un volum farcit de textos estimulants sobre els més diversos aspectes de la ciència planetària. Dividit en cinc parts («Principis i processos», «Història de la Terra i cicles», «Filosofia, història i dimensions humanes de Gaia», «Gaia quantificada», «Formes de vida i Gaia: dels microorganismes als extraterrestres»), els trenta-un capítols repassen les recerques teòriques i experimentals més recents sobre l’íntima relació entre els éssers vius i l’ambient planetari. Els textos de presentació de James Lovelock i Lynn Margulis, com també el pròleg de qui va ser rector de la Universitat de València, Pedro Ruiz Torres, completen l’índex d’aquest volum recomanable per als especialistes en qualsevol branca biològica o geològica. És segur que el seu caràcter interdisciplinar i els seduirà per igual.

Aquest llibre, eixit dels obradors d’una editorial acadèmica de prestigi com les publicacions del MIT, com ho és també Evolution. From molecules to ecosystems (A. Moya i E. Font (eds). Oxford University Press, 2004), és el digne i profitós resultat de les trobades científiques que la Universitat de València acollí amb motiu del seu cinquè centenari. Uns textos de qualitat contrastada que ara circulen per tot el món.

© Mètode 2011 - 54. L'espècie mística - Estiu 2007

Catedràtic de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat de València (Espanya), membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans i soci fundador de Darwin Bioprospecting Excellence, SL (Parc Científic de la Universitat de València). Explica metabolisme als estudiants de biotecnologia i, com a membre del grup de Biotecnologia i Biologia Sintètica, els seus interessos investigadors inclouen la bioprospecció, la modelització metabòlica i la història de les idees sobre l’origen natural i la síntesi artificial de vida.