«Testosterona rex» de Cordelia Fine

El mite de la testosterona


Testosterona Rex

Cordelia Fine
Traducció d’Ana Pedrero.
Paidós.
Barcelona, 2018. 292 pàgines.

En els últims anys n’hi ha molts, de llibres que s’han ocupat de la ciència des d’una perspectiva de gènere, posant l’èmfasi en la infrarepresentació i infravaloració de les dones, però també oferint altres visions del paper de la ciència a l’hora d’entendre les diferències entre els sexes. En 2010, Cordelia Fine publicava Delusions of gender, traduït al castellà com a Cuestión de sexos, en què la psicòloga de la Universitat de Melbourne encunyava el terme neurosexisme per a referir-se al mal ús de la neurociència per a justificar els estereotips de gènere. Ara, l’autora torna amb un llibre no menys polèmic, Testosterona rex, on se centra en una hormona que s’ha estat representant com un element definitori dels comportaments típicament masculins.

Per a Fine, existeix una tendència a justificar les desigualtats de gènere en certs àmbits amb l’argument que «són naturals», un fenomen que ella anomena Testosterona rex (terme que agafa prestat del neurobiòleg i divulgador Richard C. Francis). Així, si els homes aconsegueixen ascendir més que les dones en els seus llocs de treball no tindria sentit buscar al darrere una discriminació per raó de sexe, sinó que aquest fet és donat per una major competitivitat i agressivitat masculina darrere de les quals trobem la coneguda hormona. I és ací on Fine carrega tota la seua argumentació, en el fet que la testosterona es puga esgrimir com l’última causa de la desigualtat entre homes i dones, de manera que acceptem moltes situacions socials o culturals com a naturals. Avançant-se a moltes de les crítiques que ha rebut el llibre des d’alguns sectors de la biologia, Fine s’encarrega de subratllar en diverses ocasions que «rebutjar la perspectiva de Testosterona rex no implica negar l’evolució, les diferències o la biologia».

Al llarg del llibre, i a través del treball de diversos investigadors i investigadores i d’estudis sobre diferents espècies, Cordelia Fine es dedica a desmuntar una visió esbiaixada del comportament humà, en el qual podem trobar una gran varietat de conductes i formes d’actuar en funció de l’individu però també de la societat en què aquest s’ha desenvolupat. Què hi ha al darrere de frases com «les xiques són així» o «són coses de xics»? Quins xics i quines xiques? es pregunta Fine, que apunta a la configuració de l’individu com un mosaic de diferents comportaments «masculins» i «femenins» allunyada de la categoria binària amb la qual acostumem a afrontar el món. L’autora no posa en dubte el paper de la testosterona en el comportament, però ens obliga a preguntar-nos en alguna ocasió si aquesta és conseqüència o causa dels comportaments socials. I posa l’exemple de cultures en què la norma és la dedicació dels pares a la cria dels fills, en què aquests homes tenen nivells de testosterona menors que els pares d’altres cultures en què la dedicació parental és mínima.

En definitiva, un llibre que no deixa indiferent, redactat amb una gran dosi d’humor, i que ens servirà, com a mínim, per a replantejar-nos i reflexionar sobre aquells comportaments que tan sovint tenim interioritzats com a naturals.

© Mètode 2019 - 101. La memòria dels ossos - Volum II (2019)

Cap de redacció de la revista Mètode.