Iniciem la sèrie de Relats cienciaferits d'enguany amb aquesta narració inspirada en la vida i el treball de la investigadora Katalin Karikó.
Aquest estiu tornen a Mètode els relats cienciaferits amb tres narracions de Gemma Pasqual, Jordi Colonques i Fèlix Edo
Aquesta obra és tant una biografia com una reflexió inspiradora sobre el sexisme del món científic en les últimes dècades.
Carme Valls mostra que la falta d’equitat de les nostres societats emmalalteix les dones i que la medicina convencional les empitjora en lloc de sanar-les.
Fins fa poc, l'arqueologia es considerava un camp d'homes, però en els últims anys ha viscut una gran transformació.
Els cervells no poden ser agrupats en dues categories excloents: masculins i femenins. Avui dia, la realitat és una altra.
L'autora constata com les dones han estat invisibles durant la pandèmia de COVID-19 i com s'ha patit un retrocés en la superació dels biaixos de gènere.
El rol de víctima atribuït dins de la llegenda de la doble hèlix no hauria d’eclipsar les brillants aportacions de Rosalind Franklin, sovint menystingudes en les narracions esquemàtiques de la seua trajectòria científica.
Els llibres La mujer invisible i El género y nuestros cerebros tenen en comú la reivindicació d’una bona ciència, que permeta enfrontar-se sense prejudicis a les diferències (o similituds) entre homes i dones.
El cicle «Dones i Ciència al Botànic» ha reunit enguany científiques i expertes per debatre sobre el paper de les dones en la ciència.