Una historia con aguijón. Mis aventuras con los abejorros.
Dave Goulson
Capitán Swing. Madrid, 2022. 280 pàgines.
Els insectes no són, per a molta gent, animals apreciats i, potser per això, escriure un llibre sobre un grup d’insectes per al gran públic no és una tasca senzilla. Molta gent s’hi sent incòmoda perquè susciten records de picades i mossegades, o inclús de brutícia o repulsió. Potser més difícil encara és que un llibre d’insectes escrit per a una audiència àmplia resulte estimulant per algú del camp de la biologia o la zoologia. Però Dave Goulson, professor en la Universitat de Sussex i reconegut especialista en borinots, és capaç d’enamorar-nos, a tots, d’aquests insectes, en el seu llibre Una historia con aguijón. Ja des del pròleg, el lector queda atrapat en un viatge iniciàtic per a descobrir com són els borinots, per què són absolutament necessaris, què està passant amb ells i què podem fer perquè continuen pul·lulant pels nostres prats, camps de cultiu i jardins.
El llibre de Goulson és una obra deliciosa. És la història d’algú apassionat per la naturalesa que descobreix les enormes conseqüències de la tirania que hem exercit sobre aquesta. És, sobretot, la història dels borinots, de les seues veus, dels seus ritmes, de les seues necessitats, dels seus desitjos. Però també és una reflexió sobre la pèrdua de biodiversitat i una dissecció dels principals estressors que hi actuen: espècies exòtiques invasores, transmissió de malalties per trasllats no controlats, intensificació agrícola, canvi climàtic… I el que ens ha de fer reflexionar és que aquests canvis s’han produït no a escala geològica, ni tan sols històrica, sinó a escala humana, a una velocitat que una persona és capaç de percebre al llarg de la seua vida.
Goulson ha estudiat els borinots des de totes les perspectives possibles. I totes elles hi són convenientment tractades: la fisiologia (o com aconsegueixen regular la temperatura corporal i la del niu), l’evolució (o com van sorgir des dels seus antecessors, les vespes), l’orientació (o com aconsegueixen trobar el camí de tornada al niu), la comunicació química (o com aquests animalons són capaços de detectar les flors que ja han sigut libades, o fins i tot quan ho han sigut), l’aparellament, la reducció de les seues àrees de distribució, la problemàtica amb la comercialització de colònies de borinots per a millorar la pol·linització o els programes de reintroducció en àrees on havien desaparegut.
Amb un llenguatge senzill i intel·ligible per a qualsevol, no renuncia a tractar qüestions complexes i aporta dades estimulants per als especialistes. Capítols que podrien ser en certa manera abstrusos, com el que s’ocupa de l’evolució de la sociabilitat en himenòpters (el grup que engloba abelles, vespes i formigues), són exposats de manera completament assequible.
Són particularment interessants els últims capítols, en els quals Goulson exposa com petites accions, a l’abast de qualsevol de nosaltres, poden ser importants per a la conservació de les poblacions de borinots, que actuarien a més com a paraigües per a moltes altres espècies.
Una obra absolutament recomanable, que ens descobreix el món dels borinots i, des de la perspectiva d’aquests insectes, les enormes possibilitats que tenim per a contribuir a la conservació de la biodiversitat del planeta.
