Veus de ciència
Incitacions a la lectura científica
Martí Domínguez
Onada edicions. Benicarló. 2017. 270 pàgines.
Cal saludar efusivament la publicació d’aquest recull d’articles de Martí Domínguez, guanyador del II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló. La major part foren publicats al suplement Cultura/s de La Vanguardia, i van acompanyats de les suggeridores il·lustracions de Manuel Boix. Es tracta d’un total de seixanta-tres articles que comenten llibres de ciència singulars o temes relacionats amb la ciència, des de l’Opus Maius de Roger Bacon, del segle XII, fins a Blade Runner, de 1982, amb els seus replicants que podien ser més humans que els humans. Tota una galeria que passa pel descarnat Harvey, l’implacable Newton, l’envejat Goethe, el solitari Humboldt, el diligent i genial Darwin, el temible Cajal, l’incert Heisenberg, el lògic Popper, el fanàtic Dalí, l’increïble Feynman o el bromista Watson, entre d’altres. Potser no estan tots els que són, perquè naturalment es tracta d’una tria personal, però sí que són, sens dubte, tots els que estan.
El propòsit subjacent a tots els articles és incitar a la lectura científica, i aquest propòsit s’assoleix a bastament, almenys en el meu cas. Així, quan no havia llegit alguna de les obres comentades, de seguida he fet per trobar-la, per tal de tenir-la a mà i llegir-la tan aviat com pugui. Vet aquí, doncs, la capacitat seductora del recull. I això és important per propiciar que qualsevol persona llegeixi escrits sobre ciència de manera més o menys habitual i pugui assolir una certa cultura científica. Una cultura que ens cal per a entendre el món, que ha estat i està essent forjat amb els èxits científics i les innovacions tecnològiques. Sense cultura científica no entendrem el món en què vivim, la qual cosa, a part de fer-nos viure mig a les fosques, ens privarà de tenir opinió i participar en debats sobre temes importants, com ara els límits de l’experimentació animal, els transgènics, l’eutanàsia, la definició de la vida i de la mort, la millor gestió de l’energia i els recursos, l’experimentació amb cèl·lules mare humanes, els drets dels animals, i tants d’altres. I tenir un coneixement solvent d’aquests temes, i poder, doncs, opinar-ne de manera informada ens farà més lliures.
L’autor ens recorda que la bretxa que separa els científics i els «intel·lectuals literats», com deia Charles P. Snow en el seu famós llibre Les dues cultures i la revolució científica (1959), és plenament vigent. Snow, que era químic de formació i novel·lista de vocació, va dir a propòsit del tema: «Sovint m’he trobat en reunions amb gent que, pels nivells de llur cultura tradicional, són considerats persones d’alta cultura i que troben un gust especial a expressar llur incredulitat sobre la ignorància dels científics. Una vegada o dues els he provocat preguntant-los quants d’ells em podrien descriure el segon principi de la termodinàmica. La resposta ha estat sempre freda. I sempre negativa. I ben mirat, els preguntava una cosa que equivalia, si fa no fa, a la pregunta: Heu llegit cap obra de Shakespeare?» Al nostre país la situació no deu ser gaire diferent. Potser pitjor i tot. És per tot això que us convido a llegir aquesta amable incitació a la lectura científica.
