Tinc la impressió que la pintura de José Saborit pertany a aquest gènere d’art que podem aplicar-nos amb caràcter medicinal, amb finalitat terapèutica: un art útil per a una vida millor.

La transcendència en Alex Francés és memòria i dol, és un camí poques vegades rectilini, un trànsit del dolor a l’oblit i del dolor al record.

Manuel Sáez troba en el nexe entre art i ciència una important font d’idees. En el seu taller, observa sistemàticament cares, cossos i objectes i els retrata amb la precisió d’un cirurgià.

The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.

Amb motiu del setanta aniversari de la fi de la Guerra Civil, la revista Mètode va dedicar el 2009 un número a l'exili dels científics republicans. Un número que va comptar amb la col·laboració de l'artista alcoià Antoni Miró.

L'artista Nuria Rodríguez, professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València i doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València, il·lustra el número 98 de Mètode.

L'artista madrileny Jorge Carla il·lustra el número 97 de Mètode #Biotec

Joël Mestre ha fotografiat objectes blancs sobre un fons blau –color net i estable, freqüent en la senyalística– amb un resultat que té quelcom d’artifici, per il·lustrar el número 95 de Mètode.

La proposta de Paco de la Torre, vinculada des dels seus inicis a les pràctiques neometafísiques o a la també denominada figuració postconceptual –expressió que el mateix artista utilitza l’any 2012 en la seua tesi doctoral per a al·ludir al fenomen pictòric en què emmarca el seu treball–, sorgeix com a hipotètica resposta a dues qüestions bàsiques.

El caràcter performatiu, el gestual, l’escenificació espacial, les narratives fragmentades, la disrupció del plànol visual, es juxtaposen amb estratègies d’apropiació i muntatge que van des de la repetició, la fragmentació, la multiplicitat o tot allò relacional, amb el propòsit d’establir un diàleg sobre la condició humana.

Aurora Valero s’ha plantejat la seva interpretació sobre l’origen, des de l’explosió primigènia del Big Bang, i la construcció incessant de l’univers, en una creació constant de nebuloses, astres i galàxies per il·lustrar el número 92 de la revista.

Javier Riera articula una doble intervenció en aquells espais naturals sobre els quals desplega les seues imatges lluminoses: els signa plàsticament i estèticament i hi aplica propietats de regeneració.

[vc_row][vc_column][vc_column_text] A mitjan anys vuitanta Vivian Gornick va publicar Women and Science. El llibre era el fruit d’una sèrie d’entrevistes realitzades amb les poques dones, de distintes edats, que treballaven llavors

Paula Bonet retrata els rostres de sis científiques per il·lustrar el número 91 de Mètode.

Better humans tomorrow!, From an evolutionary perspective i A Darwinian point of view són tres sèries de dibuixos articulades al voltant de les teories evolucionistes, el determinisme biològic i la seua influència social.

Al contrari d’aquells vells amanuenses als quals s’assembla i admira en la seva passió d’il·lustrar llibres d’autor, Pere Salinas provoca la taca i deixa que s’escampi en la llibertat dirigida per les seves intencions.

Si l’harmonia, el contrast, el ritme, la repetició són els elements compartits per la música i la pintura en el seu intent de donar forma al món, Nico Munuera els posa a treballar en el seu profit a través de la matèria.

Carmen Calvo, amb el seu treball poètic i desconcertant, s’ha aproximat a la ciència des d’un angle creatiu que els cientifistes més estrictes (la ciència tracta de fets, la poesia,

Som al llindar que separa la immobilitat del moviment. Una tremolor subtil, lleugera, imperceptible amb un poder extraordinari sobre els plecs que titubegen cap a l’origen del món. Plecs rojos

Greta Alfaro (Pamplona, 1977) inicia la seua formació llicenciant-se en Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i posteriorment l’amplia amb el Màster en Belles arts / Fotografia al Royal College

Si se’ns invitara a descriure resumidament –només amb unes quantes notes– la personalitat artística del pintor valencià Uiso Alemany (València, 1941), ens inclinaríem a subratllar, en primer lloc, l’intens i

El treball artístic de Mira Bernabeu des de mitjan dècada dels noranta pot dividir-se en dos grans grups de sèries, representatives al seu torn de maneres complementàries d’entendre la qüestió

[vc_row][vc_column][vc_column_text] La pintura en certa manera salva el gènere humà, genera emoció, reflexió, enriqueix, motiva per viure serenament. Francisca Mompó «Francisca Mompó conjuga l’expressivitat, dins d’un ordre.  I ella mateixa confessa que el

Número 57 (2008): Radiacions {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/01YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/05YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/06YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/02YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/08YTURRALDE.jpg{/rokbox} José María Yturralde. Sèrie Postludi, 2006. Acrílic sobre llenç, 41x41 cm. José María Yturralde. Sèrie Eclipsi,