The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.

Amb motiu del setanta aniversari de la fi de la Guerra Civil, la revista Mètode va dedicar el 2009 un número a l'exili dels científics republicans. Un número que va comptar amb la col·laboració de l'artista alcoià Antoni Miró.

El caràcter performatiu, el gestual, l’escenificació espacial, les narratives fragmentades, la disrupció del plànol visual, es juxtaposen amb estratègies d’apropiació i muntatge que van des de la repetició, la fragmentació, la multiplicitat o tot allò relacional, amb el propòsit d’establir un diàleg sobre la condició humana.

Aurora Valero s’ha plantejat la seva interpretació sobre l’origen, des de l’explosió primigènia del Big Bang, i la construcció incessant de l’univers, en una creació constant de nebuloses, astres i galàxies per il·lustrar el número 92 de la revista.

Javier Riera articula una doble intervenció en aquells espais naturals sobre els quals desplega les seues imatges lluminoses: els signa plàsticament i estèticament i hi aplica propietats de regeneració.

[vc_row][vc_column][vc_column_text] A mitjan anys vuitanta Vivian Gornick va publicar Women and Science. El llibre era el fruit d’una sèrie d’entrevistes realitzades amb les poques dones, de distintes edats, que treballaven llavors

Better humans tomorrow!, From an evolutionary perspective i A Darwinian point of view són tres sèries de dibuixos articulades al voltant de les teories evolucionistes, el determinisme biològic i la seua influència social.

Carmen Calvo, amb el seu treball poètic i desconcertant, s’ha aproximat a la ciència des d’un angle creatiu que els cientifistes més estrictes (la ciència tracta de fets, la poesia,

Som al llindar que separa la immobilitat del moviment. Una tremolor subtil, lleugera, imperceptible amb un poder extraordinari sobre els plecs que titubegen cap a l’origen del món. Plecs rojos

Si se’ns invitara a descriure resumidament –només amb unes quantes notes– la personalitat artística del pintor valencià Uiso Alemany (València, 1941), ens inclinaríem a subratllar, en primer lloc, l’intens i

El treball artístic de Mira Bernabeu des de mitjan dècada dels noranta pot dividir-se en dos grans grups de sèries, representatives al seu torn de maneres complementàries d’entendre la qüestió

[vc_row][vc_column][vc_column_text] La pintura en certa manera salva el gènere humà, genera emoció, reflexió, enriqueix, motiva per viure serenament. Francisca Mompó «Francisca Mompó conjuga l’expressivitat, dins d’un ordre.  I ella mateixa confessa que el

Número 57 (2008): Radiacions {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/01YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/05YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/06YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/02YTURRALDE.jpg{/rokbox} {rokbox album=|1798| text=||}images/stories/MetodArt/Iturralde/08YTURRALDE.jpg{/rokbox} José María Yturralde. Sèrie Postludi, 2006. Acrílic sobre llenç, 41x41 cm. José María Yturralde. Sèrie Eclipsi,

Carmen Calvo és una de les autores més destacades en la renovació del panorama espanyol de la transició. Des dels inicis es va interessar per l’experimentació amb l’aposta per una

    Junt a la ciència, l’art també té el seu lloc a Mètode, des d’on s’ha intentat que la revista fomente la relació entre la cultura

[vc_row][vc_column][vc_column_text]El monogràfic Darwiniana: En el segon centenari del naixement de Charles Darwin, l'artista Willly Ramos (Pueblo Bello, Colòmbia, 1954) ha realitzat la portada i els separadors interiors. Amb la seua

Al llarg de la seua carrera, l'artista Rosa Torres ha plasmat alguns dels nostres paisatges més emblemàtics. Les seues pinturen acompanyen els articles del monogràfic 58 de Mètode.