Pasqual Gomes destaca en la plàstica valenciana contemporània des dels seus inicis acadèmics, que a poc a poc abandona per endinsar-se en una etapa reduccionista de caràcter minimalista. La introspecció

Ángela Bassano, artista col·laboradora del número 121 de la Mètode, genera una pintura expandida que reinventa el sentit contemporani de la bellesa.

La trajectòria de José Antonio Orts resulta única per motes raons. Els seus processos d’investigació el condueixen cap a una forma d’art solidària amb la pràctica de la ciència.

Joan Fontcuberta crea històries mitjançant la fotografia i altres fonts documentals amb les quals emula objectes d’estudi i metodologies pròpies de les ciències naturals parodiant els mecanismes de legitimació del coneixement científic.

El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009) no considerava el dibuix un simple entreteniment ornamental, sinó una part nuclear del procés d’observació i d’investigació del món.

La recreació de l'aspecte dels dinosaures és un procés que combina el rigor científic amb l'expressió artística.

JARR, amb El fil, evoca la finalitat reconstituent de l’art en temps de crisi, emergències i reptes científics.

Les escultures de l'artista Vicent Ortí acompanyen el monogràfic del número 113 de Mètode. Un reguitzell de tòtems i guerrers realitzats a partir de materials que ens remeten a la nostra pròpia conquesta evolutiva.

Esteve Adam desvesteix els paisatges per reduir-los a taques de color i d’aquesta manera ens permet gaudir de la intangibilitat d’aquests paisatges que amenacen els nostres ecosistemes i ens aproximen al desert

En la seua col·laboració del darrer número de Mètode, els artistes Anna Moner i Sebastià Carratalà revisiten les expedicions muntanyenques del segle XIX i ens inviten a reflexionar sobre les cicatrius del planeta i la nostra capacitat de suturar-lo.

Els dissenys de Diego Mir han transcendit la seua figura i s'han convertit en símbols de participació ciutadana.

Tinc la impressió que la pintura de José Saborit pertany a aquest gènere d’art que podem aplicar-nos amb caràcter medicinal, amb finalitat terapèutica: un art útil per a una vida millor.

La transcendència en Alex Francés és memòria i dol, és un camí poques vegades rectilini, un trànsit del dolor a l’oblit i del dolor al record.

Manuel Sáez troba en el nexe entre art i ciència una important font d’idees. En el seu taller, observa sistemàticament cares, cossos i objectes i els retrata amb la precisió d’un cirurgià.

The Painting Fool pot considerarse un pioner en el camp de la intel·ligència artificial aplicada a la creativitat i a la pintura.

Amb motiu del setanta aniversari de la fi de la Guerra Civil, la revista Mètode va dedicar el 2009 un número a l'exili dels científics republicans. Un número que va comptar amb la col·laboració de l'artista alcoià Antoni Miró.

L'artista Nuria Rodríguez, professora en el Departament de Pintura de la Universitat Politècnica de València i doctora en Belles Arts i titulada en Disseny Industrial per l’Escola Superior de Disseny de València, il·lustra el número 98 de Mètode.

L'artista madrileny Jorge Carla il·lustra el número 97 de Mètode #Biotec

Joël Mestre ha fotografiat objectes blancs sobre un fons blau –color net i estable, freqüent en la senyalística– amb un resultat que té quelcom d’artifici, per il·lustrar el número 95 de Mètode.

La proposta de Paco de la Torre, vinculada des dels seus inicis a les pràctiques neometafísiques o a la també denominada figuració postconceptual –expressió que el mateix artista utilitza l’any 2012 en la seua tesi doctoral per a al·ludir al fenomen pictòric en què emmarca el seu treball–, sorgeix com a hipotètica resposta a dues qüestions bàsiques.

El caràcter performatiu, el gestual, l’escenificació espacial, les narratives fragmentades, la disrupció del plànol visual, es juxtaposen amb estratègies d’apropiació i muntatge que van des de la repetició, la fragmentació, la multiplicitat o tot allò relacional, amb el propòsit d’establir un diàleg sobre la condició humana.

Aurora Valero s’ha plantejat la seva interpretació sobre l’origen, des de l’explosió primigènia del Big Bang, i la construcció incessant de l’univers, en una creació constant de nebuloses, astres i galàxies per il·lustrar el número 92 de la revista.

Javier Riera articula una doble intervenció en aquells espais naturals sobre els quals desplega les seues imatges lluminoses: els signa plàsticament i estèticament i hi aplica propietats de regeneració.

[vc_row][vc_column][vc_column_text] A mitjan anys vuitanta Vivian Gornick va publicar Women and Science. El llibre era el fruit d’una sèrie d’entrevistes realitzades amb les poques dones, de distintes edats, que treballaven llavors