L’al·lèrgia és una patologia clínica que pateixen alguns individus i que es desenvolupen front a molècules inofensives (és a dir, que no són tòxiques ni infeccioses) anomenades al·lèrgens. L’al·lergen provoca una resposta immunitària de l’organisme, que és l’autèntica causant dels danys i la simptomatologia de l’al·lèrgia.
Les plagues i malalties són un assumpte que preocupa molt els nous agricultors: molts probablement han tingut ja alguna experiència negativa i han patit en veure com morien les seues plantes sense saber què fer.
El nou monogràfic de Mètode, Narrar la salut, exposa les diverses maneres en què la literatura està lligada a la medicina i a la salut.
Amb ocasió de la publicació del número 96 de Mètode, Narrar la salut, parlem amb l’escriptor Julià Guillamon sobre la seua obra Travessar la riera, sorgida a partir d’una experiència mèdica intensa viscuda per ell i la seua parella.
Existeixen nombroses causes que poden produir l'enrogiment ocular, i moltes d'elles no revesteixen gravetat. Ho explica Begoña Domenech Amigot, professora del Departament d'Òptica, Farmacologia i Anatomia de la Universitat d'Alacant.
L’estetoscopi és el primer bisturí clínic que permet endinsar-se dins el cos humà sense la dissecció o l’autòpsia.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
La bona pràctica mèdica està lligada a l’evidència científica. D’acord amb aquest axioma, l’administració pública sanitària, com a responsable i garant del dret a la salut, està obligada a combatre les pràctiques que vulneren aquest principi irrenunciable.
Com a conjunt d’idees pseudocientífiques, la pseudopsicologia clínica mostra la peculiar característica de constituir tota una tradició paral·lela a la psicologia, amb nombroses ramificacions i construccions teòriques i pràctiques interrelacionades.
La pseudociència és un subproducte del prestigi de la ciència com a empresa social i com a mitjà d’obtenció de coneixement. El seu caràcter és inherentment negatiu, atès que, per definició, la pseudociència és un frau intel·lectual consistent en productes, pràctiques o idees alienes a la