Aquesta setmana s’ha presentat el primer manifest mundial contra les pseudociències en salut. El divulgador i professor de la UPV José Miguel Mulet opina sobre la notícia.
Per tal que siguin un instrument útil, cal que les guies alimentàries tinguin en compte els aspectes culturals, antropològics, educatius, socials i econòmics, així com la dieta habitual de la societat a la qual van dirigides.
Existeix la idea errònia generalitzada, principalment per culpa de perverses pràctiques agnogèniques, que la nutrició és un camp complicat i difícil, que no sabem realment què menjar i que els professionals de la salut no es posen d’acord.
L’epidemiologia nutricional estudia les relacions entre l’alimentació i les malalties. En aquest article de revisió s’han seleccionat cinc dels avanços més rellevants en aquest camp, com a exemple de la importància dels factors alimentaris en la prevenció de malalties no transmissibles.
La creixent preocupació per la salut ha avivat l’interès per les relacions entre la dieta i la prevenció de la malaltia. Però, malgrat els notables avanços científics, hi ha encara moltes preguntes sense resposta i molts missatges amb base científica que no acaben d’arribar a la població perquè s’extravien entre falsedats i mitges veritats.
Cómo comemos és una bona lectura que ens mostra que la solució al problema de la malnutrició mundial no passa per una única via, sinó que, de fet, moltes caben dins la nostra cistella de la compra.
El número 106 de Mètode, coordinat per Gonzalo Casino i Montserrat Rabasa, aborda les relacions entre alimentació, societat i salut.
Aquest monogràfic respon a la idea de saber-ne més, d’ajudar a entendre millor les relacions entre societat, alimentació i salut.
Adoptar una mirada evolutiva ajuda a explicar per què homes i dones reaccionen de manera diferent davant de determinades malalties infeccioses i a entendre (i combatre) les estratègies dels virus en la seua incessant carrera evolutiva per infectar-nos i propagar-se entre nosaltres.
Les persones daltòniques veuen els colors diferents perquè no compten amb tota la informació necessària dels cons L, M i S. Un símil seria intentar obtenir amb pintures diferents colors mesclant els tres colors primaris, però en lloc d'aquests tres, només en tinguérem dos, per la qual cosa mai podríem obtenir tota la gamma de colors existents. Ho expliquen Amparo Gil Casas i María José Luque.