Pere Salinas. Sèrie «Retòrica del blau», 2015. Acrílic sobre paper, 21 × 28 cm.
No va ser mortal la ferida, ni lleuger el record.
Ni llum, la nit desballestada. Ni dolç,
el sanglot del vol. Ni trist l’oblit de l’ull d’un dia a l’altre.
Ni els passos que es despullen del peu nu.
Joan Navarro, O: Llibre d’hores, 2014
En el cada vegada més complex món de l’art hi ha artistes cridaners en la cridòria però també, i sortosament, artistes que criden des del silenci, des de l’aparent simplicitat del traç, d’una taca, d’un color que fins i tot pot ser esmorteït. Però el seu és un silenci actiu, d’aquell que com pluja fina penetra fins l’interior i allà esclata en tota la seva intensitat. En Pere Salinas (Barcelona, 1957) n’és un.
Amatent al gran enigma de la creació, aquest barceloní que ha trobat aixopluc al Vallès (com el Vallès no hi ha res), segueix convençut que, en aquest gran misteri que és la pintura i en conseqüència l’art, sols la sinceritat del sentiment que surt de l’ànima de manera quasi virginal té sentit, intenció i trajectòria.
En aquest remot recordar de coses obscures, immemorials, els fregaments de les quals perduren en l’ànima de l’artista, com tan bé explica Paul Klee, Pere Salinas va escrivint la seva biografia artística plena d’emocions i silencis, en les quals cerca anar més enllà del pur engany de la referència. Més enllà del trompe-l’oeil que converteix en plaent la mirada però que desapareix en un sospir, Salinas estableix el seu fer en l’estranya sensació d’aprofundir en la intensitat de la taca, de l’escampall en aparença descontrolat del color i la tinta damunt d’un paper al qual va conquerint per establir uns nous marges, uns nous límits, en els quals establir el poder subjugant de la seva seducció plàstica, plantant bandera d’emocions íntimes posades a l’abast de l’espectador per compartir-les en aquesta estranya comunió que és font i fonament de l’art.
«En aquesta eterna història sempre explicada, la de les velles passions i emocions, que és la que sempre desgrana l’artista, Pere Salinas ens aporta un esteticisme natural, un desig de bellesa, un concepte de llibertat»
Al contrari d’aquells vells amanuenses als quals s’assembla i admira en la seva passió d’il·lustrar llibres d’autor, Pere Salinas provoca la taca i deixa que s’escampi en la llibertat dirigida per les seves intencions. Una llibertat marcada pel color, aquí el blau, que esdevé com taca sonora que marca arpegis en els quals els matisos semblen desequilibrar la coherència estructural de l’obra quan en realitat la situen en una altra dimensió, en el camí de la percepció personal, de la simbologia pròpia, en la qual forma i color pacten nous diàlegs que ens parlen de velles històries i sentiments compartits per tots.
En aquesta eterna història sempre explicada, la de les velles passions i emocions, que és la que sempre desgrana l’artista, Pere Salinas ens aporta un esteticisme natural, un desig de bellesa, un concepte de llibertat, un sentit absolutament vital i visceral; però alhora ens el serveix sota el domini estructural, el cerebral, el de l’equilibri comportant una serenor que va molt més enllà de la bellesa formal, tan atractiva com agraïda, per aconseguir arribar a aquell sentiment interior que ens aporta la riquesa que converteix l’art en aliment i font d’energia i vida.
En la nuesa de l’art, la retòrica del blau ens porta més enllà de les imatges per conquerir el més preuat de la nostra ànima sensible.
