El 8 de novembre de 1838 van arribar a l’illa de Mallorca el músic Fréderic Chopin i l’escriptora Aurore Dupin, més coneguda pel seu pseudònim, George Sand. Es van instal·lar en l’abandonada cartoixa de Valldemosa junt amb els dos fills que ella va tenir del seu marit, el baró Casimir Dudevant, i una cambrera. Aquesta estada és famosa per tres raons. Primer, perquè allí va ser on Chopin va compondre la major part dels seus preludis. Segon, perquè George Sand va escriure, pocs anys després, el llibre «Un hivern a Mallorca», en què relata l’experiència. I, en tercer lloc, per l’obstinació dels natius a recordar l’estada de la parella, a pesar que Sand no els deixa gaire ben parats en el seu llibre. La societat mallorquina, puritana i moralista, va mostrar una marcada hostilitat cap a la parella, que va abandonar l’illa tres mesos després.
Sand va trobar poques coses que li agradaren en l’illa. Una d’elles era passejar pels oliverars: «Quan camine sota les seues branques, a la llum del crepuscle, he de recordar-me a mi mateixa que són arbres.» Però considerava l’oli d’oliva repugnant: ella s’havia criat prop de París, en una tradició culinària totalment distinta, en què el greix principal era i és la mantega. Oliveres i oli d’oliva: elements que formen part de la nostra cultura des de fa milers d’anys, quan els fenicis i els grecs van estendre’n el cultiu per tot el Mediterrani. Un arbre que forma part del nostre imaginari paisatgístic. I un producte fonamental, avui, en la nostra cuina.
