L’Ebola de les oliveres

Xylella fastidiosa, el bacteri enutjós

Andaluces de Jaén,
aceituneros altivos,
decidme en el alma: ¿quién,
quién levantó los olivos?

En aquest poema Miguel Hernández dedica unes paraules a les oliveres, un cultiu que es troba arreu de la península Ibérica, amb una història de 2,4 milions d’anys. Aquest arbre és un dels cultius principals del nostre país i que exporta el seu producte principal, l’oli d’oliva, arreu del món. Però actualment es troba sota l’amenaça d’un bacteri que en els últims anys està creuant a poc a poc el Mediterrani i que l’octubre del 2016 es va detectar per primera volta a l’illa de Mallorca.

«L’olivera es troba sota l’amenaça d’un bacteri que està creuant a poc a poc el Mediterrani»

Es tracta d’un bacteri anomenat Xylella fastidiosa, encara que popularment es coneix com l’Ebola de les oliveres. Aquest segon nom és per la seua relació infecciosa amb aquest arbre, ja que aquest microorganisme causa la OQDS (olive quick decline syndrome, síndrome del decaïment ràpid de l’olivera). Però potser aquesta nomenclatura no siga la més encertada, ja que el bacteri afecta a més de 300 espècies de plantes. De fet, fou descobert en les vinyes de Califòrnia per ser el responsable del que avui dia coneixem com la malaltia de Pierce, que causa la clorosi i decoloració de les fulles. Aquests símptomes són els característics d’una infecció de Xylella fastidiosa.

Aquest fet en la universalitat simptomàtica és a causa del seu cicle vital. Quan el bacteri arriba a una nova planta, s’espera a les arrels fins que les condicions siguen favorables per a reproduir-se ràpidament i, aleshores, es trasllada pel xilema cap a la tija de la planta, es multiplica ràpidament i tapona la via d’arribada dels nutrients i de l’aigua, fet que provoca a llarg termini la mort de la planta. Per tancar el seu cicle vital necessita l’ajuda d’un insecte que s’alimente de la saba bruta i que transporte al bacteri a una nova planta per a infectar.

«Xylella fastidiosa afecta a més de 300 espècies de plantes»

Però, tenint en compte com es dispersa, com és possible que un bacteri americà arribés a Europa? Segons els estudis, la via més probable fou a través d’una planta de café ornamental ja infectada que provenia de Costa Rica, va arribar a Holanda i, a partir d’allí, va entrar a la península de Salento (sud d’Itàlia i primer focus d’infecció). En aquesta primera crisi l’any 2013, la Xylella fastidiosa infectà 8.000 hectàrees d’oliveres. Ja el 2015, encara que la Unió Europea lluitava contra l’expansió i la dispersió del bacteri, aparegué de nou en territori francés. En aquest cas hi hagué dos focus d’infecció separats en el temps. El primer es detectà el 22 de juliol a Niça i a Mandelieu-la-Napoule i afectà l’herba de ballester (Spartium junceum) i Polygala myrtifolia, mentre que el segon es va detectar el 13 d’octubre a l’illa de Còrsega i, encara que en un primer moment va infectar també Polygala myrtifolia, després va passar a altres espècies, com ara el romer (Rosmarinus officinalis) o l’alzina surera (Quercus suber). Finalment, el quart cas a Europa és el que ja hem comentat. El 6 d’octubre del 2016 es va detectar el primer positiu a Espanya en l’illa de Mallorca. Són tres cirerers els que es varen trobar infectats a Portocristo, Manacor i Mallorca.

Fotografia de Simón Fos

Encara que de moment no s’ha trobat cap remei front al bacteri, ja des del primer cas la Unió Europea oferí una sèrie de passos que calia seguir per a evitar noves infeccions en altres llocs o la dispersió de la malaltia. En aquest reglament s’especifica que cal arrancar tot arbre que patisca la malaltia. També prohibeix la comercialització de qualsevol arbre o planta que es trobe en la zona infectada, amb la qual cosa les pèrdues econòmiques són catastròfiques. A més a més, especifica que cal crear una àrea al voltant de la zona infectada que s’encarregue de frenar o impedir l’avanç del bacteri. Encara així, el microorganisme ha aconseguit travessar la conca occidental del Mediterrani en tres anys i és aquesta la raó per la qual el desembre del 2015 es va crear el projecte POnTE (Pest Organism Threating Europe). Aquest és un programa transnacional de recerca encarregat d’investigar espècies invasores que causen un perjudici en l’agricultura. El primer pas que segueix aquest projecte és la correcta identificació de l’organisme que causa el focus d’infecció. En el cas d’aquesta espècie de fitopatogen intenten descobrir a quina subespècie pertany l’individu, ja que segons siga una o altra, la malaltia afectarà unes espècies i no a altres. Així, en l’esdeveniment italià troben que el causant és la subespècie pauca, mentre que en els focus francesos és la subespècie multiplex i en el succés mallorquí trobem la subespècie fastidiosa.

«Es prohibeix la comercialització de qualsevol arbre o planta que es trobe en la zona infectada, amb la qual cosa les pèrdues econòmiques són catastròfiques»

X. fastidiosa no és l’únic microorganisme que amenaça l’agricultura. El grup POnTE també n’investiga d’altres com Candidatus Liberibacter solanacearum, que afecta els cultius de creïlles, tomates i carlotes. Aquest bacteri va arribar a Espanya l’any 2015 a les ciutats d’Alacant i d’Albacete. Un altre organisme és Hymenoscyphus fraxineus, un fong que causa la mort progressiva del freixe. Però en aquest cas sí que s’ha trobat un mètode per augmentar la resistència dels arbres enfront de la colonització.

Amb tot això, encara no s’ha aconseguit trobar el remei contra aquests éssers vius un cop el vegetal es troba infectat, sinó que només en el cas del fong s’ha trobat una solució per resistir l’invasor. La principal raó de la dificultat de trobar la solució és que l’escenari que es presenta és molt complicat, ja que l’aplicació del «medicament» només ha d’influir sobre les plantes que estan malaltes i no sobre tot l’ecosistema.

© Mètode 2017

Estudiant de biologia de la Universitat de València.