La tradicional exclusió de les dones de l’àmbit públic, de l’educació, de la política, de l’art i de la cultura i la reclusió femenina en l’àmbit domèstic han anat transformant-se progressivament en diferents contextos des de la Il·lustració, amb la construcció de la societat liberal i la progressiva incorporació a la vida pública. Des d’un univers femení construït al voltant de la maternitat, la dona ha anat ampliant i omplint espais, fent realitat la conquesta d’uns drets i uns rols socials que han anat estenent-se a la condició humana sense distinció de sexes: la universalitat dels drets civils, el dret de sufragi, a l’educació, la no discriminació.
Tanmateix, l’eclosió de les dones en l’esfera pública no s’ha produït de manera homogènia ni igual en totes les societats o regions del món, en totes les tradicions culturals, en tots els àmbits (rural/urbà), ni en totes les classes socials o professions. Ben al contrari, inicialment es van crear espais de presència femenina majoritària entre mestresses, infermeres, cigarreres, treballadores socials i àrees on els suposats «atributs de la feminitat» casaven amb el model cultural de la sensibilitat femenina i la dedicació als altres. El domini de les professions científiques i de la tecnologia ha estat un territori monopolitzat pels homes fins a dates ben recents. Avui la universitat i el món professional són habitats per dones, però cal preguntar-se si és efectiva la igualtat de drets i d’oportunitats en tots els dominis professionals de la ciència i la tecnologia.
Sense aspirar a una valoració profunda de les tradicions, obstacles i guanys que han marcat la relació entre les dones i la ciència, el present monogràfic aspira a mostrar una mirada plural, de la història, l’antropologia, les ciències socials i la ciència actual. Vol aportar estudis de cas i reflexions generals a aquest trencaclosques que, al meu entendre, reflecteix esplèndidament la dinàmica de transformació de la societat occidental.
