Com motivar a les joves cap a carreres STEM

Les VIII Jornades «Dona, ciència i empresa» posen el focus en el foment de les vocacions científiques

Taula redona sobre la dona , la ciència i l'empresa.

«Una ha de fer el que li agrada. No tindre por d’intentar-ho o al fracàs», afirma Carolina Nadal amb la intenció d’encoratjar a les joves a seguir la seua vocació. La directiva de MSD España va ser una de les participants en les VIII Jornades «Dona, ciència i empresa» organitzades per la Fundació Valenciana Premis Rei Jaume I el passat 7 de març.

La vocació científica entre les joves va ser un dels eixos centrals de l’acte, celebrat en la Sala d’actes de la Fundació CaixaBank. Segons les dades que es van manejar en la taula redona, únicament un 16% de les joves estan interessades a estudiar una carrera tecnològica i un 43% consideren que se les ha estimulades cap a altres vocacions, com carreres orientades a les cures o l’educació.

Per això, en aquesta edició de les jornades, l’objectiu del col·loqui era presentar l’experiència de diverses dones líders en el sector i donar a conèixer com es poden motivar a les joves per a estudiar carreres STEM, és a dir, aquelles que es troben sota l’acrònim en anglès Science, Technology, Engineering i Mathematics (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). A més de Carolina Nadal, el col·loqui també va reunir les investigadores Carlota Escutia Dotti i Guillermina López-Bendito, premis Rei Jaume I 2023 de Protecció del Medi Ambient i d’Investigació Mèdica, respectivament, i a Lorena Saus, CEO de l’empresa Ascires.

Què és el que més fascina a aquestes professionals del seu treball? «El més fascinant és que treballe del que m’agrada», va assegurar Carlota Escutia, que actualment és investigadora en l’Institut Andalús de Ciències de la Terra. «Em fascina com en l’àmbit col·lectiu podem transformar, crear», va afegir Lorena Saus. Respecte als obstacles que han pogut trobar totes van coincidir en les dificultats per a compaginar la maternitat i la conciliació amb una carrera d’èxit, incloent-hi la seua responsabilitat respecte a la posició de lideratge que han aconseguit. «En aquests moments claus de decisió, una ha de tindre les coses clares», va recalcar Guillermina López-Bendito, que actualment dirigeix el seu propi laboratori a l’Institut de Neurociències d’Alacant. En aquest sentit, la neurocientífica va ressaltar la importància del suport de gent pròxima. Per la seua banda, Cristina Nadal va aportar la seua visió personal: «He tingut bastant sort en qüestió de gènere». I va afegir el punt positiu: «Ara ja conquistem i som majoria en molts camps».

Les científiques durant la taula redona

Les científiques intercanvien les seues opinions durant el col·loqui. D’esquerra a dreta: Carlota Escutia, Cristina Nadal, Guillermina López-Bendito i Lorena Saus. /Foto: Fundació Premis Rei Jaume I

El foment de la vocació

I què ha ocorregut amb el talent científic femení? Totes van coincidir que es troba a faltar la presència de referents. «Per a despertar aquestes vocacions, les joves necessiten saber que existeixen», comenta Cristina Nadal. Respecte a estimular la curiositat i vocació en general, Guillermina López-Bendito va afegir que «en els col·legis falten més assignatures experimentals», ja que segons la científica «els xiquets han de poder tocar i preguntar». Carlota Escutia, per la seua banda, va posar l’accent en la dificultat d’estabilitzar als joves investigadors. «És un problema en general, però en les dones succeeix en un moment crucial de presa de decisions», va subratllar, ressaltant de nou la problemàtica de la conciliació entre una carrera professional i la decisió de ser mare. Perquè, per a arribar lluny i tindre èxit, cal dedicar molt de temps.

Suport a les futures científiques

El col·loqui continuà. Ens costa veure’ns com a referents? Les científiques van apuntar que és possible que les dones tinguen més autocrítica i dificultat a l’hora de presumir dels assoliments aconseguits. «És el nostre deure ara, com a líders en el nostre camp, convèncer, empoderar i que no tinguen por», va proclamar Guillermina López-Bendito en referència a les joves. I, què està en mans de les joves? «Les dones hem d’eixir, ens han de veure», va afegir Lorena Saus, per a la qual cal inspirar-les i fer més pràctic l’ensenyament. «Pot ser que, culturalment, limitem a aquestes xiquetes i xiquets. Poder opinar i preguntar sense ser jutjats és molt important», va puntualitzar Carlota Escutia.

En definitiva, una xarrada en la qual es va reflexionar sobre la importància de fer el que a cadascú li agrade, la capacitat d’anar adaptant-se al llarg del camí i la vàlua de la corresponsabilitat en l’entorn personal, sense oblidar els obstacles i barreres a les quals s’enfronten les dones en el seu dia a dia.

© Mètode 2024
POST TAGS:
Graduada en Biotecnologia i estudiant del Màster Universitari en Biodiversitat: Conservació i Evolució de la Universitat de València.