He après molta ciència dels grans científics. Però, potser encara més important per a la meva personalitat ha estat el que aquests grans científics m’han transmès amb petites grans frases. Vull oferir-ne una selecció als lectors de Mètode, perquè no hem d’oblidar el que va dir John Wheeler: “La filosofia és massa important per deixar-la [només] als filòsofs”, on he afegit un qualificador per sentir-me més còmode.
1. Sobre el sentit de tot plegat
Steven Weinberg va dir: “Com més entenem l’univers, menys sentit sembla tenir”, i en la mateixa línia s’expressà Richard Dawkins: “L’univers que observem és exactament com hauríem d’esperar si no n’hi ha, al fons, ni disseny, ni propòsit, […] res més que indiferència cega i despietada”. És l’hora d’abandonar una sèrie de creences que arrosseguem des dels temps de la ignorància, perquè, com ens va recordar Francis Crick, “el que tots creien ahir i alguns encara creuen avui, demà només ho creuran els beneits”. Però a mesura que entenem més i més aquest univers sense disseny valorem més i més el següent aforisme d’Albert Einstein: “La cosa més incomprensible del món és que sigui comprensible”. Per què, si comprendre el món no va ser un avantatge evolutiu, el comprenem? O sí que ho va ser?
2. Sobre els humans com a éssers intel·ligents
Pensem que som intel·ligents. A Allan Turing devem la frase: “Si una màquina és infal·lible no pot ser també intel·ligent”. La perfecció no és compatible amb la intel·ligència. Sam Ting té un altre pensament, amb el qual més aviat discrepo: “Més val ser consistent que tenir raó”. El problema de nou és que només una màquina és consistent i, possiblement, seguint, mutatis mutandis, Turing, no podrem ser aleshores intel·ligents. Però el futur de les espècies suposadament intel·ligents és incert. Li devem a Freeman Dyson el següent pensament: “A la llarga el problema central d’una espècie intel·ligent és el problema del seny”. Veient com va el món és suficient per apreciar l’immens valor d’aquesta frase.
3. Sobre els humans com a sapients
Res millor que aprendre de nou d’Einstein: “Les coses s’han de simplificar tant com sigui possible, però no més”. Això també és aplicable als divulgadors i és per això que la divulgació és tan difícil, perquè exigeix arribar al límit de la simplificació, sense traspassar-la. Saber i comprendre no és ben bé el mateix. Si no se m’entén contesto per boca de Richard Feynman: “No escolti el que dic, escolti el que vull dir!” És per això, perquè saber i comprendre no són el mateix, que Weinberg va dir: “S’ha de saber molt per estar tan equivocat!”
Sovint els humans fem afirmacions sorprenents sense cap explicació racional. Aleshores hem de recordar Peter Medawar: “Les afirmacions extraordinàries exigeixen proves extraordinàries”. Si els polítics i altres fessin cas a aquest aforisme ens estalviarien moltes afirmacions extraordinàries. A Niels Bohr també li dec alguns pensaments que m’han guiat en la meva vida com a científic: “La tasca de la ciència és reduir veritats profundes a trivialitats”; i en la meva vida com a ciutadà: “No és suficient estar equivocat, a més a més s’ha de ser ben educat”. Sembla un aforisme estrany, però no ho és si pensem que equivocar-se és part de l’essència humana. Equivocar-se és normal, però ser maleducat és inacceptable. Alguns aforismes els recordo, però no sé de qui són. Un d’aquests és: “Una persona sàvia aprèn de l’experiència, però una persona molt sàvia aprèn”. Ho intento fer sempre.
Vull acabar amb un filòsof, Ludwig Wittgenstein: “D’allò que no es pot parlar s’ha de guardar silenci”. Silenci, doncs.
