Etiqueta: poesia

Celdoni Fonoll
Entrevista a Celdoni Fonoll

D’un encàrrec inicial de només cinquanta poemes d’ocells (Veus d’ocells, Lynx Edicions, 2000), les crea­cions de Celdoni Fonoll han crescut com els bolets fins a arribar a ser-ne sis-centes arreplegades en dotze llibres.

Pixavins, parots, espiadimonis

Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes. La primera era un estrany animal que es transformava en pixaví després de molt de temps de ser un vampir

135-48
El diaca, Aquil·les i la tortuga

«La recreació intel·lectual és un fet que necessitem per a la nostra salut», escriu un professor de matemàtiques, ben avorrit i victorià, que sabia ben bé el que deia, ja que ho patia en carn pròpia. En certa manera, aquest personatge duia una doble vida.

La filosofia, valor afegit de la ciència

He après molta ciència dels grans científics. Però, potser encara més important per a la meva personalitat ha estat el que aquests grans científics m’han transmès amb petites grans frases. Vull oferir-ne una selecció als lectors de Mètode, perquè no hem d’oblidar el que va

Les naturaleses torturades de Marc

Ens l’imaginem amb una nitidesa cinematogràfica. L’home cavalca per damunt l’arena de la platja en rompre el dia. Capcot i sondrollant als vaivens del cavall, amb la mirada incapaç de sostindre l’escomesa dels primers raigs, tot en ell suggereix que ha passat la nit en

A propòsit d’una distinció d’Enzensberger

Fa uns dies conversava amb un amic, catedràtic de la Universitat de València, a propòsit de la datació de l’univers que els científics acabaven de donar-nos a conèixer. Vaig dubtar durant uns moments sobre la xifra exacta i, per eixir-me’n del pas, vaig fer servir

Poesia entre teoremes

Les matemàtiques són el llenguatge de la naturalesa, per això no es estrany trobar matemàtics aficionats a la poesia, o al revés. Aquesta breu antologia fa un repàs dels més representatius.

Crònica litògena dels Ports

En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a la instauració de l’Ordre. Fa 14.000 milions d’anys el cervell del Gran Arquitecte, potser aclaparat

Abelles ensumadores

Quins animals insòlits les abelles! Desperten en mi, i en vostès, crec, una explicable ambivalència. Admirades i temudes. Vaig haver d’esperar vint anys perquè me’n piqués una d’abrilenca, en un bistrot, vora la Sena. No va ser res de terrible. Les injeccions de ferro (que