En una Europa en flames, Rita Levi-Montalcini perseverà en les seves investigacions. De fet, hi ha un pòsit optimista en la seua mirada, també de molta humiltat. En qualsevol cas, la profunditat assagística de la seva obra és indubtable.
A Goethe li interessava trobar allò que manté íntimament unida la naturalesa, el «sagrat enigma» que caracteritza tots els éssers.
La poesia ha estat un contrapunt a la ciència a l'hora de descriure la humana sensació d'allò inabastable que té el curs del temps.
Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella.
Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.
D’un encàrrec inicial de només cinquanta poemes d’ocells (Veus d’ocells, Lynx Edicions, 2000), les creacions de Celdoni Fonoll han crescut com els bolets fins a arribar a ser-ne sis-centes arreplegades en dotze llibres.
Els hi he fet haikús: les libèl·lules són la metàfora de la fragilitat i l’efímer. Ales de vidre tallades per l’art nouveau de l’evolució (o la cooperació) i la tristesa de la mort.
«La recreació intel·lectual és un fet que necessitem per a la nostra salut», escriu un professor de matemàtiques, ben avorrit i victorià, que sabia ben bé el que deia, ja que ho patia en carn pròpia.
Vull oferir-ne una selecció als lectors de Mètode, perquè no hem d’oblidar el que va dir John Wheeler: “La filosofia és massa important per deixar-la [només] als filòsofs”, on he afegit un qualificador per sentir-me més còmode.