Txékhov –sempitern malalt–, com a metge, escora cap a formes d’empatia literària. El do de l’escriptura aguditza les seves facultats d’observació clínica: és la seva una prosa que s’enfonsa en el misteri de la vida i indaga l’enigma del dolor.
L’existència de Marc Hamer va quedar marcada per sempre als setze anys. Al cap de poc de morir-se-li la mare, el pare li va deixar anar que a casa feia nosa i que anés a buscar-se la vida on fos. El que d’entrada podia semblar el començament d’una novel·la de Dickens es va convertir, per a aquest anglès, en una oportunitat de conèixer a fons la natura i de dialogar amb ella.
Semblen contràries, però en realitat la ciència i la poesia estan estretament relacionades.
D’un encàrrec inicial de només cinquanta poemes d’ocells (Veus d’ocells, Lynx Edicions, 2000), les creacions de Celdoni Fonoll han crescut com els bolets fins a arribar a ser-ne sis-centes arreplegades en dotze llibres.
Santa Madrona: a la fi vaig descobrir el misteri. Dins el meu imaginari infantil hi havia dues bèsties terribles que em nodrien les pors nocturnes. La primera era un estrany animal que es transformava en pixaví després de molt de temps de ser un vampir
«La recreació intel·lectual és un fet que necessitem per a la nostra salut», escriu un professor de matemàtiques, ben avorrit i victorià, que sabia ben bé el que deia, ja que ho patia en carn pròpia. En certa manera, aquest personatge duia una doble vida.
He après molta ciència dels grans científics. Però, potser encara més important per a la meva personalitat ha estat el que aquests grans científics m’han transmès amb petites grans frases. Vull oferir-ne una selecció als lectors de Mètode, perquè no hem d’oblidar el que va
Fa uns dies conversava amb un amic, catedràtic de la Universitat de València, a propòsit de la datació de l’univers que els científics acabaven de donar-nos a conèixer. Vaig dubtar durant uns moments sobre la xifra exacta i, per eixir-me’n del pas, vaig fer servir
Les matemàtiques són el llenguatge de la naturalesa, per això no es estrany trobar matemàtics aficionats a la poesia, o al revés. Aquesta breu antologia fa un repàs dels més representatius.
Quins animals insòlits les abelles! Desperten en mi, i en vostès, crec, una explicable ambivalència. Admirades i temudes. Vaig haver d’esperar vint anys perquè me’n piqués una d’abrilenca, en un bistrot, vora la Sena. No va ser res de terrible. Les injeccions de ferro (que