Els ximpanzés (Pan troglodytes), juntament amb els bonobos (Pan paniscus), són els organismes vius més propers a la nostra espècie. Compartim amb ells el 98,8 % del nostre genoma; la seua gestació també dura nou mesos, i és una espècie cooperativa capaç d’aprendre per observació (tenen una memòria visual que fins i tot podria ser millor que la nostra). A més, juguen, somriuen, ploren…
Han estat descrites quatre subespècies de ximpanzés: el de l’Àfrica oriental (P. t. schweinfurthii), el de l’Àfrica central (P. t. troglodytes), el de Nigèria i Camerun (P. t. ellioti) i el de l’Àfrica occidental (P. t. verus). S’estima que hi ha entre 170.000 i 300.000 ximpanzés a tot el món. Desafortunadament, les seues poblacions naturals estan en declivi. La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura els ha catalogat com a «perill d’extinció». En particular, la subespècie de l’Àfrica occidental –la protagonista de la imatge– està categoritzada com a «críticament amenaçada». La desforestació, l’expansió humana i el furtivisme en són alguns dels factors responsables. A la República de Guinea, el santuari Chimpanzee Conservation Center (CCC) treballa per la protecció i conservació d’aquesta subespècie.
Fotografiar ximpanzés és un exercici contemplatiu. Al principi oblides la càmera per gaudir-ho amb els teus ulls. Un cop tornat a la consciència plena, puges l’ISO i extremes al límit la velocitat de disparament perquè cap de les fotografies quedi moguda. És aleshores quan comences a capturar cada gest, cada interacció entre ells o amb l’ambient. Davant teu tens una espècie amb la mateixa curiositat i desconfiança que tu. No va ser el cas de Toto, el badall del qual delatava la seua tranquil·litat. Aquest és un dels més de seixanta ximpanzés rescatats per la CCC i que actualment es mantenen a les seues instal·lacions a l’aire lliure. La seua finalitat última és alliberar el nombre més gran possible de ximpanzés en el seu hàbitat natural.
