Luis Urtubey Rebollo: exercici de restitució històrica

Artur Heras, 2003. Luis Urtubey Rebollo. Acrílic sobre llenç, 55 x 77 cm./ Universitat de València

Fill del metge Antonio Urtubey, catedràtic d’Higiene de la Facultat de Medicina de Cadis, Luis Urtubey (1892-1962) va estudiar medicina a Cadis amb un expedient excepcional de vint-i-cinc matrícules d’honor. Va ser alumne intern per oposició d’Histologia i Anatomia Patològica des de 1913, i en 1915 va accedir al grau de doctor amb la tesi Datos para el estudio del problema económico de la vida en España y sus relaciones con la Higiene Pública. Dos anys després, el 1917, va ingressar en el Cos de Sanitat de l’Armada, del qual es va retirar amb el grau de comandant, havent rebut la creu del mèrit naval amb distintiu blanc pels seus mèrits científics. Com a metge de l’armada, Urtubey va realitzar un periple de diversos anys a bord dels vaixells Lauria, Almirante Lobo i Jaime I. La seua vida a la marina el va portar a viure més d’un any a Istanbul. Allà va viure la terrible pandèmia de grip de 1918, a propòsit de la qual va redactar la memòria Después de la pandemia (notas sobre un problema de higiene social) (1918).

El 1925 Urtubey es va desplaçar a Madrid per ocupar un lloc d’ajudant de classes pràctiques d’histologia i anatomia patològica a la Universitat Central. El 1929 va passar a ser auxiliar temporal i un any més tard, encarregat de càtedra. El 1931 va obtenir, per oposició, la Càtedra d’Histologia i Anatomia Patològica de la Facultat de Medicina de Cadis i el 1933 es va traslladar per concurs a la de València. Va ser nomenat degà de la Facultat de Medicina de València en 1936 després d’accedir al rectorat el catedràtic de Fisiologia José Puche Álvarez. Va ser un dels fundadors d’Esquerra Republicana a València, on van militar el mateix Puche i Joan Peset Aleixandre. En acabar la guerra va ser empresonat i separat de la càtedra. Separat definitivament del servei, va causar baixa en l’escalafó de catedràtics per ordre de 8 d’octubre de 1940. Puche es va exiliar a Mèxic, on va dur a terme una incansable tasca d’ajuda als refugiats espanyols i on va poder continuar la seua carrera acadèmica i assistencial. En canvi, Luis Urtubey –com també Joan Peset Aleixandre– va romandre a València i va patir les conseqüències de la repressió franquista. El seu germà Carlos, director de l’institut municipal d’higiene de San Fernando, va ser assassinat pels franquistes. Després d’una llarga estada a la presó, Urtubey va exercir la medicina en una consulta privada.

Després de la seva arribada a la Facultat de Medicina de València, Luis Urtubey havia posat en marxa un laboratori d’hematologia, on va dur a terme investigacions sobre la inflamació, amb el suport de la Junta per a l’Ampliació d’Estudis i Investigacions Científiques. Urtubey va ser autor d’una prestigiosa obra científica sobre histologia i cancerologia. La seva obra científica es va orientar cap a l’estudi del teixit conjuntiu i l’hematologia i va ser autor de diverses monografies com Los tumores (1936) i La inflamación (1942). Per damunt de tot, en la seua obra destaca el seu manual universitari Elementos de histología (1934), utilitzat pel tribunal de depuració franquista com a prova de càrrec especialment en referència a la seua dedicatòria: «A la juventud universitaria española, que en momentos de angustia e incertidumbre ha sabido luchar en las calles por los fueros de la libertad.» Tot i que el manual es va continuar publicant durant dècades i va servir de llibre de text a les facultats de medicina espanyoles fins a mitjan anys seixanta, Luis Urtubey va viure un terrible exili interior i va morir en unes condicions personals molt difícils. Després de la seua mort es van publicar unes Lecciones de anatomía patológica general (1966), que havia preparat en col·laboració amb el també metge Juan Manuel Ortiz Picón.

© Mètode 2021 - 109. El segrest de la voluntat - Volum 2 (2021)

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.