L’activitat que us proposem en aquest nou lliurament del «Jardí Animat» es basa a utilitzar els pigments que es troben a les arrels per a tenyir. El color dels vegetals està associat a les seues propietats nutritives i culinàries; però, en el cas de les arrels, els seus ancestres no tenien aquestes gammes de colors tan cridaners, sinó que aquests són el resultat de la selecció d’exemplars en agricultura i del treball i la investigació. Un dels pigments més coneguts pel seu impacte i presència són els betacarotens. Per exemple, les diferents pigmentacions de les creïlles, que també són òrgans subterranis (tubercles), igualment són degudes a la presència dels betacarotens.
«La cúrcuma és molt utilitzada en la cuina, però també com a planta medicinal i per les seues propietats tintòries»
La planta que hem escollit per a tenyir és la cúrcuma (Curcuma longa). És una planta de la família del gingebre, de la qual utilitzarem els rizomes. La paraula cúrcuma en sànscrit significa “groc”, el que dóna una idea clara del seu ús i de les seues característiques. L’arrel d’aquesta planta és de color groc per dins, però l’exterior és de color gris marronós i les aromes són a terra i fusta, degudes a unes substàncies anomenades terpens, que ens recorden les tòfones i per això el seu nom en anglès és turmeric. El color de l’arrel de la cúrcuma prové de la curcumina, un compost fenòlic amb propietats antioxidants, per això s’ha emprat també com a conservant d’aliments.
La cúrcuma és molt utilitzada a Àsia, sobretot a l’Índia i la Xina. De fet, Marco Polo va conèixer la cúrcuma en aquest últim país el 1280 i la va descriure com un condiment amb les propietats de l’autèntic safrà. És molt utilitzada en la cuina, però també com a planta medicinal i per les seues propietats tintòries. Als països del sud-est asiàtic, a més, té un paper important en la vida social i cultural. A l’Índia, per exemple, s’utilitza en les cerimònies religioses, com els casaments, on els nuvis es pengen un collaret amb arrel de cúrcuma al coll en lloc de posar-se els anells. Al Tibet, els vestits grocs dels monjos budistes són tenyits amb cúrcuma per la seua facilitat per a pigmentar ràpidament les teles. Avui en dia té principalment un ús culinari i és la base de les mostasses, del curri i de molts aliments als quals proporciona un color groc, com mantegues i formatges.
Activitat: Tenyir samarretes amb cúrcuma
En aquesta activitat farem una cosa molt senzilla a l’abast de totes les edats. Encara que hi ha nombrosos mètodes que poden proporcionar resultats més duradors, hem optat per fer-ho de la forma més innòcua i gratificant, així obtindreu de manera immediata i sorprenent samarretes tenyides amb cúrcuma.
El color groc de la cúrcuma varia si tenim un mitjà àcid o bàsic; així doncs, podem obtenir un color marró més fosc afegint-hi bicarbonat (medi bàsic) i un color més groc afegint-hi llimona (medi àcid). Aquesta propietat li permet tenir un ús com a detector del pH.
Materials:
—1 litre d’aigua destil·lada
—Pols de cúrcuma
—Sal
—Bicarbonat
—Llimona
—Cassola gran
—Samarretes de cotó orgànic
—Gomes, fils o elements per a lligar
—Guants
—Safata
Procediment:
- En primer lloc, remullarem la samarreta en aigua freda, el que facilita el tenyit.
- Prepararem un litre d’aigua destil·lada i hi afegirem una cullerada de sal.
- Mentrestant, prepararem les samarretes fent nusos en la tela amb les gomes o els fils, que impediran el tenyit de certes zones per a poder crear dibuixos. En funció de com feu aquests nusos, obtindreu uns dissenys o d’altres. En les fotografies podeu veure alguns suggeriments per a les vostres samarretes.
- Ens posarem els guants, ja que, tot i que la cúrcuma no taca, ens hem d’acostumar a treballar amb protecció.
- Posarem l’aigua al foc i quan comence a bullir hi afegirem un gram (una cullerada de cafè) de cúrcuma en pols.
- També hi podem afegir en aquest moment llimona o bicarbonat, que farà que obtinguem unes gammes de colors diferents.
- Remourem l’aigua bullint durant quinze minuts, i passat aquest temps apagarem el foc i la deixarem refredar.
- Passarem l’aigua tenyida a una safata i hi ficarem a dins la samarreta.
- Deixarem la samarreta a dins fins a mitja hora, tot i que hem fet diferents proves deixant-la des de quinze fins a trenta minuts. Depenent del temps i el nombre d’immersions, es poden obtenir colors més o menys foscos.
- Després rentarem la samarreta amb aigua freda fins que observem que l’aigua es queda sense color.
- Aquesta activitat requereix de paciència. Deixarem eixugar la peça a l’aire. Tardarem a rentar-la i ho farem de forma separada a la resta de la roba per si taca.
