En referència a la suposada profecia apocalíptica maia, un amic meu em va preguntar: «Bé, després d’aquest nou fiasco, quina és la següent fi del món que hi ha programada?»

En el número anterior parlàvem sobre la possibilitat (o no) de viatjar més de pressa que la llum. Vèiem que el transport hiperlumínic, per qualsevol mètode, era equivalent a viatjar

És possible per als humans viatjar a la velocitat de la llum?

Cortesia de Max Mitrofanov Recreació artística de la superfície de Venus.  Expliquen que, quan la darrera sonda Venera es va llançar amb

Els ulls, molt semblants als dels vertebrats a pesar del seu origen evolutiu completament diferent, són un exemple de llibre de convergència evolutiva.

© ABC.com El títol que encapçala la secció d’avui és el mateix que el del darrer capítol de la mítica sèrie Cosmos, en

Un dels somnis incomplerts de la ciència-ficció era l’establiment de colònies permanents en altres mons. Encara que en els inicis de la carrera espacial es va especular molt sobre el

La NASA i l’ESA saben que el tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això, sempre que és possible relacionen els descobriments sobre Mart amb l’aigua líquida i la possibilitat de vida

Hi ha vegades en què una notícia fa que un article s’escriga quasi tot sol. En el meu cas aquesta notícia ha estat una catastrofista declaració de Stephen Hawking, afirmant que hauríem d’evitar a tota costa el contacte amb civilitzacions extraterrestres.

«Dijous 27 de març del 2014 (Australian Associated Press): El conjunt de radiote­lescopis SKA (Square Kilometer Array), emplaçat a Austràlia, va detectar la passada matinada un senyal estrany de ràdio

Potser els humans només podem creure que un ésser és vertadermanet intel·ligent si se’ns assembla físicament d’alguna manera.

Els velers solars permetran viatjar pel Sistema Solar sense necessitat de combustible.

En l’anterior lliurament de «Nau espacial Mètode» vaig considerar la possibilitat que intel·ligències d’altres planetes pogueren compartir amb nosaltres el do

Si férem una enquesta entre tots els professors titulars de la nostra universitat descobriríem que més d’un 80% es pensa que la causa de la falta de pes dels astronautes és que no hi ha gravetat en l’espai.

Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.

Quan un fa rodar el cap sobre el tema de la vida en l’univers i de l’habitabilitat d’aquest, tard o d’hora es planteja la pregunta de quins són els requisits mínims imprescindibles perquè la vida siga, com a mínim, factible: És necessària l’aigua? És indispensable la química del carboni? Ha d’haver-hi un estel prop? Són inevitables els planetes?

L’any passat vam tenir els primers indicis que l’economia no anava del tot bé. Els pisos, de sobte, deixaven de vendre’s, i és que l’oferta superava la demanda. Davant d’aquesta situació, trobe que la majoria va pensar el mateix que jo: el preu de l’habitatge haurà de baixar.

El 20 de juliol de 1969 va marcar una generació: Neil Armstrong va deixar una empremta sobre l’arena d’un altre món i de sobte tots els xiquets van saber què