Pot un organisme extraterrestre produir una pandèmia catastròfica al nostre planeta? Aquestes preguntes sorgeixen cada vegada que plantegem portar a la Terra mostres d’altres mons del Sistema Solar, i més encara en un context com el de l'actual COVID-19.

Sembla que estem vivint un moment dolç pel que fa a l’exploració tripulada a Mart. Hi ha diversos projectes en marxa, tant d’empreses privades com d’agències espacials, que tenen com a objectiu a mitjà o llarg termini ser els primers a posar un home a Mart. Significa això que ara sí que farem realitat l’antic somni de trepitjar aquell planeta?

Per a evitar possibles brots psicòtics, els astronautes de l’Estació Espacial Internacional conversen setmanalment amb amics i familiars, així com amb un cirurgià de vol i amb un psicòleg.

Quan en astronomia tenim un misteri sense explicar és temptador recórrer a la hipòtesi “intel·ligència alienígena". En el cas de ‘Oumuamua, no hi ha manera de confirmar ni de refutar aquesta teoria.

La síndrome de Kessler fa referència a un fenomen d’allau segons el qual, a partir d’una densitat crítica d’objectes, un xoc amb deixalles espacials produeix més deixalles, que produeixen més col·lisions.

És realment indispensable la presència d’oxigen per a l’aparició de la vida complexa pluricel·lular?

Un dels punts candents en astrobiologia és la cerca d’aigua en exoplanetes. Tots semblem compartir la idea que l’aigua és fonamental per a l’existència de vida, i fins i tot que aigua i vida són quasi sinònims.

El Sistema Solar compta amb la seua pròpia xarxa de carreteres, la Xarxa de Transport Interplanetari (ITN), un conjunt de trajectòries conformades gràcies als coneguts com punts de Lagrange.

Un dels majors perills que afrontaran els astronautes que viatgen a Mart serà la radiació. La Terra és bombardejada contínuament per radiacions nocives, com els raigs còsmics o les tempestes solars, de les quals no ens adonem gràcies a la protecció que ens proporcionen el nostre camp magnètic i la nostra atmosfera.

El món de Joc de trons, o Cançó de gel i foc, que és com es coneix la saga de novel·les, presenta una peculiaritat sorprenent: les estacions se prolonguen uns quants anys i la seua duració és impredictible. Com pot ser una cosa així?

[caption id="attachment_44035" align="alignleft" width="320"] Primera etapa del Falcon 9 aterrant sobre la plataforma flotant de la companyia SpaceX. / Mètode[/caption] Quan la NASA es va fundar, la USAF (la Força Aèria

Quan de menut em deien que les estreles són sols molt llunyans em preguntava si totes tindrien planetes. Durant molts anys vaig estar convençut que mai arribaria a respondre’s aquesta

Els lectors de més edat potser recorden un concurs de 1980 anomenat Destino Plutón. En ell, tres «tripulacions» de xiquets de diferents col·legis, a bord de les

Imagineu un panell solar que convertesca en electricitat quasi el cent per cent de la llum que li arriba del Sol. Per no desaprofitar

Un dels errors científics que se solen cometre les pel·lícules de ciència-ficció on es visiten altres planetes, és com de mal plasmada hi és la gravetat. Gairebé sense excepció, aquesta és

NanoSali Si alguna cosa caracteritza la navegació espacial és la rudesa: combustibles esclatant en una explosió controlada que, en més d’una ocasió,

U dels temes recurrents que sol sorgir en una conversa sobre la vida en l’univers és el del principi antròpic, un principi que no sol ser molt ben comprès, i

Fotografia de la Lluna presa per Vicent Peris, Observatori Astronòmic de la Universitat de València. En el número anterior de Mètode

MarsOne Colònia marciana prevista per Mars One. Els successius mòduls aterraran (amb molta punteria) els uns al costat dels altres, i en cadascú residiran quatre

En referència a la suposada profecia apocalíptica maia, un amic meu em va preguntar: «Bé, després d’aquest nou fiasco, quina és la següent fi del món que hi ha programada?»

En el número anterior parlàvem sobre la possibilitat (o no) de viatjar més de pressa que la llum. Vèiem que el transport hiperlumínic, per qualsevol mètode, era equivalent a viatjar

És possible per als humans viatjar a la velocitat de la llum?

Cortesia de Max Mitrofanov Recreació artística de la superfície de Venus.  Expliquen que, quan la darrera sonda Venera es va llançar amb

© R. Steene L’èxit del programa SETI depèn d’una premissa que no sabem si és certa: que existesquen civilitzacions