Iceberg

Il·lustració: Anna Sanchis

La relació de glaceres groenlandeses que desemboquen a la badia de Baffin sembla no tenir fi ni compte: Humboldt, Bowdoin, Pitugfik, Nansen, Rinks, Jokobshavn, Sermeq i un llarg etcètera. Totes es troben per damunt del cercle polar àrtic, a hiperbòries latituds compreses entre els 66 i els 80º N. Venen a ser les filagarses en què es va desfent l’inlandsis groenlandès, una immensa massa de glaç continental d’uns 3 milions de km3, acumulats a partir de la darrera glaciació, d’uns 110.000 anys ençà. És un volum descomunal, mareja de pensar-hi.

Entre abril i setembre, la badia de Baffin, un braç de mar que comunica l’Atlàntic amb l’Àrtic a través de l’estret de Nares, és un cafarnaüm de blocs de glaç despresos de les glaceres, els anomenats icebergs (és a dir, “muntanyes de glaç”). Arrossegats pels corrents, aquests icebergs tiren cap al sud, primer al mar de Labrador i després a l’Atlàntic. Veure’ls des de les costes de Labrador i Terranova ha esdevingut una atracció turística. En efecte, és espectacular contemplar aquestes grans masses d’aigua dolça glaçada navegant majestuosament vers l’oceà.
D’icebergs se’n desprenen de totes les glaceres àrtiques i antàrtiques, però els més famosos, amb diferència, són els que escup la badia de Baffin perquè són els més nombrosos i, sobretot, perquè van a parar a l’Atlàntic nord, a una de les zones de trànsit marítim més importants del món. Els icebergs triguen a fondre’s, de manera que se n’arriben a trobar a latitud 40º N i més al sud i tot, en plena ruta marítima entre Europa i Amèrica del Nord. A causa de la densitat del glaç, nou desenes parts dels icebergs es troben submergides, cosa que explica que triguin tant a fondre’s del tot i també que siguin tan perillosos. L’accident més conegut, sens dubte, va ser el tràgic naufragi del Titanic, l’any 1912, a latitud 41º43′ N (la mateixa que Barcelona!).

«Hem d’esmerçar esforços a protegir dels icebergs les plataformes petrolieres o hem d’orientar les inversions a anar retirant-les totes?»

Justament a causa d’aquest naufragi, la Primera Conferència Internacional per a la Seguretat de la Vida Humana en el Mar (Londres, 1914) creà un servei internacional de vigilància d’icebergs. En fou encomanada la gestió als Estats Units, que constituí l’actualment anomenada Coast Guards International Ice Patrol. Amb recursos navals, aeris i satel·litals, aquest organisme controla els icebergs atlàntics un per un i fins en desvia el rumb en determinats casos. Als vaixells els basta de conèixer la posició exacta dels icebergs per evitar-los, però les plataformes petrolieres, en ser fixes, agraeixen la desviació dels icebergs. Tanmateix, ha d’estar al servei d’aquestes plataformes extractores una instància pública?

La creixent demanda de gas i petroli, unida al progressiu esgotament dels jaciments continentals, ha dut a l’expansió de les plataformes offshore. N’hi ha més de 1.300 arreu del món. A l’àrea canadenca dels icebergs, n’hi ha poc més de mitja dotzena, però basten per suscitar la reflexió: externalitzaran aquest cost de vigilància, tal com les altres plataformes externalitzen els costos de degradació ambiental? En tot cas, els icebergs de Baffin són cada cop més nombrosos (més de 200 km3 anuals de glaç erràtic) perquè el canvi climàtic, provocat justament per la crema a l’engròs de combustibles fòssils, accelera la destrucció de l’immens inlandsis groenlandès. El ritme de fosa és ara set o vuit vegades superior al de generació de nou glaç hivernal; si es fongués del tot, el nivell marí pujaria uns 20 m.

Caldria preguntar-se, doncs, si hem d’esmerçar esforços a protegir dels icebergs les plataformes offshore de Labrador i Terranova o si hauríem d’orientar les inversions a anar-les retirant totes i d’arreu mentre anem desenvolupant la captació d’energia de fonts renovables. Ben cert: el que naufragarà amb tants nous icebergs i amb tanta fosa de glaços continentals no seran vaixells, sinó la nostra manera d’estar al món. Potser que hi penséssim…

© Mètode 2021 - 110. Crisi climàtica - Volum 3 (2021)
Doctor en Biologia, socioecòleg i president d’ERF (Barcelona).