El número 107 de Mètode, coordinat per Carles Pedrós-Alió, Josep Maria Gasol i Rafel Simó, se centra en l'impacte de les activitats humanes en el mar.
Un fenomen de tanta transcendència com és el canvi global i els seus múltiples efectes ha merescut l’atenció de diversos números de Mètode. En els últims anys, la preocupació ciutadana pel que ja percebem com l’amenaça més gran per a la humanitat no ha parat
Als oceans, les algues bentòniques hi proliferen a l'engrós. Els anglosaxos anomenen aquestes macroalgues kelp o varec.
La degradació del Mar Menor no va començar amb la dramàtica imatge de tones de peixos morint en les vores el mes d’octubre passat de 2019. Hem de remuntar-nos a començament de la segona meitat del segle passat.
La presència dels microplàstics al medi marí s’ha erigit com un dels principals reptes a què s’enfronten les agendes mediambientals i conservacionistes.
Entrevista a Àngela Vidal Verdú, investigadora a l’Institut de Biologia Integrativa de Sistemes (I2SysBio) de la Universitat de València i el CSIC.
La posidònia oxigena les aigües, contribueix a fer-les transparents, amorteix l’onatge i els corrents, genera microhàbitats... però moltes activitats humanes tenen efectes negatius sobre aquestes praderies. El fondeig d’embarcacions és una d'aquestes.
Recull dels articles de la secció «Els perquès de Mètode» que donen resposta a dubtes científics relacionats amb fenòmens i curiositats estivals.
Als mercats de peix, la gamba rosada mediterrània es paga sovint per damunt dels cinquanta euros el quilo. Això és perquè la nostra gamba rosada, a més d’escassa, és especialment fina i gustosa.
La il·lusió de tot ésser viu és continuar viu. El que no s’havia vist mai és un animal com Thaumoctopus mimicus, capaç de fer-se passar amb èxit fins i tot per quinze espècies diferents!