Els jardins botànics moderns tenen el seu origen a ­Europa entre mitjan segle xvi i començament del segle xvii (principalment al Mediterrani Occidental), dins del moviment renaixentista, davant de la necessitat de proveir de plantes medicinals les apotecaries de simples i, sobretot, servir com a suport docent en els ensenyaments universitaris de medicina.

Alguns països estan prenent consciència del problema de la contaminació lumínica i comencen a plantejar una política d'enllumenat ambientalment amistosa, respectuosa amb el regne animal.

Aquest article defensa la necessitat de protegir els elements especials i fauna trobats en parcs i jardins que conviuen de manera artificial o natural amb les estructures urbanes de la ciutat.