L'autor li dedica aquesta nova entrada d'Els Blogs de Mètode a la pastoreta (Motacilla alba) i la seua tasca de neteja dels camps, així com a les espècies nouvingudes amb qui comparteix els mateixos paratges.
Pardals al cap és una barreja d'un quadern de camp, unes memòries d'infantesa i un assaig d'història de l'art, on es descobreix l'observació de les aus que ha dut a terme el seu autor, Stanislaw Lubienski, al llarg de la seua vida a Polònia.
Aquest Atles dels ocells nidificants de Catalunya (Cossetània, 2021) és una obra de referència per a tots els interessats en l’apassionant món dels ocells i un llibre de gran utilitat per definir polítiques de conservació de la biodiversitat.
El trencapinyes és un clar exemple evolutiu de les nostres espècies. Posseeix un bec oblic i corbat, preparat i adaptat per trencar la part més coriàcia de les pinyes.
El brot de grip aviària H5N1 declarat el passat mes d'octubre en una granja de visons a Galícia ha posat en alerta els experts per la facilitat de contagi entre els animals.
La desmesura i el menyspreu per la lògica ecològica han estat desastrosos i ara ens cauen a sobre (canvi climàtic o pandèmies fulgurants, per exemple), però recuperar el bon sentit no és renunciar a gestionar l’ambient.
Cada vegada més, els gavians argentats de potes grogues (Larus michahellis) tindran més dificultats per accedir a recursos que ara representen bona part de la seva alimentació.
Són incomptables els detalls que es podrien destacar d’aquesta obra, que sorprendran i fascinaran tant l’aficionat als ocells i a la naturalesa en general com el professional, que sens dubte descobrirà aspectes sobre els ocells que difícilment hauria imaginat.
Les cures biparentals s’observen en menys del 10 % de les espècies de mamífers i solen anar associades a relacions monògames o cries que naixen molt immadures i dependents.
Entrevista a Michael L. Rosenzweig, professor emèrit d'Ecologia i Biologia Evolutiva a la Universitat d'Arizona i Ecologista Eminent de la Societat Ecologista d'Amèrica.