Etiqueta: aus

Molt més que una guia fotogràfica d’ocells

El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.

Post Feature Image
Missió impossible: reunir tots els ocells del món

Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.

Per què no orinen els ocells?

Pregunta enviada per LAURA RUBINAT (Tàrrega). ALBERT MASÓ respon: Bé, per donar una bona resposta caldria concretar el que entenem per «orinar». Evidentment, si ho circumscrivim a l’acció que fem nosaltres –i la resta de mamífers–, els ocells no orinen. Però també podríem dir que ho fan

Abellerol
Els abellerols i el treball col·lectiu dels ornitòlegs

Són acolorits i cridaners. Incapaços de passar desapercebuts. Només cal tenir l’orella una mica avesada per detectar-los des del començament de la primavera, quan ens sobrevolen en estols que arriben des de la hivernada africana. I no es diuen abellerols per casualitat. Aquest ocell desperta

110a-70 Els ocells dels Països Catalans
Els ocells dels Països Catalans

[caption id="attachment_5147" align="alignleft" width="200"] Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears. Inclou també Catalunya del Nord, Franja de Ponent i Andorra, per J. Estrada, F. Jutglar i T. Llobet, publicat per Lynx (Bellaterra, 2010, 286 pàgines).[/caption] No deixa de ser sorprenent que, ben entrat el segle

Música per a compartir els estels

Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.

Només per a la flora?

Els jardins botànics moderns tenen el seu origen a ­Europa entre mitjan segle xvi i començament del segle xvii (principalment al Mediterrani Occidental), dins del moviment renaixentista, davant de la necessitat de proveir de plantes medicinals les apotecaries de simples i, sobretot, servir com a suport docent en els ensenyaments universitaris de medicina.