Jon Butterworth va visitar l’IFIC, a València, per a parlar dels reptes i de les oportunitats que té la física de partícules per a mantenir l’interès del públic.
La detecció de matèria fosca suposaria un canvi crucial en el model físic que tenim del nostre univers, perquè seria la corroboració de l’existència de la seua existència.
Caterina Biscari dirigeix una de les institucions científiques més importants d’Espanya i Europa, el sincrotró ALBA, el primer accelerador de partícules del sud-oest del Vell Continent.
Repassarem alguns casos reeixits i il·lustrarem com poden ajudar els principis de l'estadística a obtenir una informació més fiable de les dades. També abordarem els reptes actuals que requereixen estudis metodològics dinàmics.
[caption id="attachment_15356" align="aligncenter" width="1200"] Mikkel Ostergaard/ESOF2014[/caption] Anna Mateu (Copenhagen). Sobre el bosó de Higgs s’han escrit pàgines i pàgines als mitjans de comunicació, des d’abans inclús de l’anunci oficial de la seua descoberta el passat 4 de juliol de 2012. Dos anys després, el CERN continua
El 4 de juliol del 2012 el CERN va anunciar el descobriment d’una nova partícula al Large Hadron Collider (LHC) d’enorme importància per a la comprensió de l’estructura de la matèria. La confirmació de l’existència del bosó de Higgs té per a la física fonamental
Entrevistem el director del Laboratori Europeu de Física de Partícules (CERN), Luciano Maiani, qui reflexiona sobre l'activitat que desenvolupa aquest organisme, el medi ambient, la biologia i la divulgació científica, entre altres.
El CERN duu anys treballant per comunicar amb eficàcia el treball que realitzen els seus científics.