Podem separar dos moments en la història de les narracions sobre malalts de sida: abans i després del descobriment de les triteràpies. Analitzem els canvis que ha produït en la literatura aquest nou paradigma.
Les malalties venèries eren una càrrega ben pesada a començament del segle XX. La sífilis era el paradigma de degeneració física i psíquica, destructor de la família i la societat, i el sifilític va ser objecte de les estratègies eugenèsiques: aïllament, esterilització i, en casos
«Hi ha proves que indiquen que Nietzsche passà per les tres etapes de la sífilis: el xancre de la sífilis primària; febre i dolor de la sífilis secundàriai la temuda tercera fase: la parèsia» El dia 3 de gener de 1889, en una plaça coberta de neu de
La sida i altres epidèmies recents, com la SARS (síndrome respiratòria aguda greu) o la grip de les aus, s’han encarregat de deixar clar que els microorganismes i virus continuen sent una de les principals amenaces de l’home.