Una de les obres més suggerents del dramaturg anglès Tom Stoppard és Arcadia (1993). Som a Sidley Park, una casa de camp a Derbyshire amb un jardí enorme. L'espai és invariable, però l'acció alterna escenes que transcorren a primers del segle xix i a finals del xx.

Practicant com sóc de la poesia d’avantguarda i enaltidor de les relacions que aquesta estableix amb la ciència, tot sovint se’m demana què tenen en comú «la imaginació» –irracional– dels uns i la «demostració» –racional– dels altres, quan de fet no són termes excloents. Responc tot d’una que l’avantguarda ha existit sempre i que tant es manifesta en l’ordre moral com en el polític, adés en l’estètic, adés en el científic.

L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.

La Bèrnia, la majestuosa serra que tanca pel nord la Marina Baixa, és el teló de fons de la meua infantesa, de les vacances de Pasqua i d’estiu que passàvem a cals avis, a la partida alteana de Cap Negret. D’ella ens venia, de la font del Garroferet, l’aigua de cisterna que bevíem.

Una visió poètica d'Ausiàs Marc de la mà de Ferran Garcia-Oliver. Del "locus-amoenus" als típics paisatges medievals.

En el principi fou la gran explosió. L’atzar, en la ment de Déu, reclamava amb insistència una nova jerarquia. El big bang va ser el motor més formidable per a la instauració de l’Ordre. Fa 14.000 milions d’anys el cervell del Gran Arquitecte, potser aclaparat

Cinc Segles de la Universitat. John Maddox qüestiona la política científica de la UE i proposa reforçar la investigació bàsica en les universitats. Presa de possessió com a director de l’Institut d’Estudis Històrics de Londres. David Cannadine denuncia el declivi de les universitats d’Oxford i Cambridge.

L’astrònom i l’observatori poden esdevenir els protagonistes de poemes. Els tres Reis d’Orient en són els campions: en la seva evocació no falta mai una estrella, més encara, no hi falta el coratge d’haver-se pres seriosament una estrella fins al punt d’haver anat seguint el seu camí vers l’inconegut.