Article sobre el llentiscle publicat a la monografia Mètode «Herbari: viure amb les plantes» (2012).
Deixeu-me que comence a parlar de la figuera recordant un fet històric del qual enguany s’escauen els quatre-cents anys: l’expulsió, el 1609, dels nous convertits de moros del Regne de València.
[Les] flamejants magranes que, ben ferides, llencen un xàfec de robins. Josep Carner El magraner sembla ser originari de les costes de la mar Càspia, planes de
La dita «L’any de les tàperes» significa «temps molt passat i imprecís». Diccionari de locucions, Joana raspall i Joan martí La taperera és per a moltes
L'olivera és molt present a la cultura popular: apareix a poemes, cançons, contes... La collita d’olives i la producció d’oli jugaven un rol fonamental a terres de secà fins fa unes dècades.
No hi ha altre arbre ara a la meua memòria que més s'assemble a la descripció que l'escriptor i humanista Rabindranath Tagore ens deixà, en parlar dels arbres, que el lledoner (Celtis australis).
Us mostrem una de les espècies més conegudes del secà valencià: la garrofera. Expliquem la seua història, l'origen i les seues propietats.
D'on ve l'expressió «anem a fer palma»? perquè les plantes més populars a la valència rural eren l'espart i el margalló? tot açò i més, en aquest article