|
Quan parlem de ciència, a què ens referim? És una manera d’acostar-se al coneixement, una forma de fer-se preguntes o d’obtenir respostes? Quin és el paper de la imaginació, de la creativitat en la ciència? Ha de poder fer prediccions sobre determinats fenòmens? Es tracta, en definitiva, d’un concepte unívoc i universal o varia en funció del temps i del context social? Aquestes són algunes de les reflexions que es poden trobar al darrer número de la revista Mètode que gira al voltant de la pregunta «Què és la ciència?» i en el qual han participat destacats noms del món de la física, la història i la filosofia. Així, el físic Jean Bricmont i el filòsof Elliott Sober fan una aproximació a les discussions que han acompanyat el concepte del mètode científic; Patricia Fara i Pedro Ruíz-Castell ens aporten la perspectiva de la història de la ciència; Susanna Priest, directora de Science Communication, es pregunta pel mètode de les ciències socials i de les dificultats de mesurar el comportament humà; i, finalment, Jorge Wagensberg exposa la seua idea de les formes del coneixement interdisciplinari. Completen el monogràfic dues entrevistes: una al físic i filòsof Mario Bunge i una altra a l’antropòleg i biòleg evolutiu Robin Dunbar. El número ha estat coordinat des de la pròpia revista per Martí Domínguez, director de Mètode i professor de Periodisme de la Universitat de València, i per Lucía Sapiña, periodista de Mètode. Les il·lustracions d’aquest número han estat realitzades per l’artista Nico Munuera (Lorca, 1974) i evoquen el mètode artístic, el procés que –amb una combinació de tècnica i imaginació– acaba per convertir una idea en una obra d’art. Any InternAcional de la Llum Més enllà del monogràfic, el número 84 s’endinsa també en les relacions entre valors morals i l’evolució a través de l’article de la investigadora Paula Casal que reivindica un major coneixement entre la filosofia de la justícia distributiva i la biologia evolutiva. Una entrevista amb l’historiador Yuval Noah Harari, autor de Sàpiens: Una breu història de la humanitat permet seguir parlant de ciència des de la perspectiva de les humanitats. Inaugurem 2015, Any Internacional de la Llum, celebrant el 150 aniversari de les equacions de James C. Maxwell i la síntesi electromagnètica amb un article a càrrec del catedràtic de Física de la Universitat d’Alacant, Augusto Beléndez. També Fernando Ballesteros i Alberto Fernández Soto ens endinsen en l’interessant món de la fotografia astronòmica. I Pablo Giménez, professor de geografia de la Universitat d’Alacant, ens parla dels últims pous de neu de la serra d’Aitana i la seua relació amb l’evolució del clima. |
||
