Els ecos de la primavera silenciosa

carson1

Una carta escrita per la seua amiga Olga O. Huckins, on explicava com els ocells del seu santuari de Massachusetts estaven morint degut als efectes d’una fumigació, va ser el que va inspirar Rachel Carson per a escriure Silent Spring (“Primavera silenciosa”), el seu llibre més important, que es publicaria el setembre de 1962. Carson, que treballava com a biòloga marina al Servei de Pesca i Vida Silvestre dels EUA, ja havia mostrat la seua preocupació per la contaminació derivada de l’ús de determinats plaguicides en obres anteriors. Però no va ser fins que va denunciar els efectes del DDT, un compost químic molt popular en aquella època, quan la seua crítica va assolir el pes que mereixia. Com a mínim al seu país. Més enllà de les fronteres dels EUA, el ressò de les seues tesis va ser menor. Per tal d’analitzar la influència de Silent Spring a l’Estat espanyol després de 50 anys de la seua publicació, l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar la setmana passada una taula redona a Barcelona que es va retransmetre en directe a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero de València.

Amb Silent Spring Carson es va convertir en una icona de l’incipient moviment ecologista, però també va topar amb tot el pes de la indústria que constituïen les empreses agroquímiques, que no estaven disposades a renunciar a les grans quantitats d’ingressos que els proporcionava la venda de DDT. Tot i que el llibre de Carson va ser molt ben rebut entre el públic –es va mantenir durant 31 mesos en la llista dels més venuts-, en gran part gràcies al seu estil proper, l’autora va rebre dures crítiques que encara molts mantenen. Les acusacions apuntaven a la falta de rigor científic (Carson no tenia cap filiació acadèmica) i la negació del progrés. A més, pel fet de ser dona, la seua obra va ser titllada d’emotiva (els seus detractors la retrataven com una soltera histèrica que estimava més els animals que les persones). Carson va arribar a rebre amenaces de demandes per difamació per part d’algunes companyies. Amb tot, el president Kennedy va encarregar una investigació sobre els efectes del DDT que acabaria donant la raó, el 1963, a les tesis de Carson. De fet, aquest compost químic es va prohibir a la majoria de països desenvolupats. Però, tot i això, moltes persones pensen que la veu de Rachel Carson no va ser suficientment escoltada.

Primavera silenciada: l’escàs impacte del «fenomen Carson» a casa nostra

El cas de Silent Spring és significatiu perquè ens revela algunes claus sobre la credibilitat de la ciència i les seues relacions amb la societat o amb la qüestió de gènere. Per això, la taula redona organitzada per l’IEC abordava les repercussions que va tenir aquest llibre a l’Estat espanyol en alguns camps com l’ecologia, la toxicologia, la comunicació científica o la història. L’acte s’estructurava en quatre blocs en cadascun dels quals un expert exposava el seu punt de vista. El primer en parlar va ser Joandomènec Ros, catedràtic d’Ecologia a la Universitat de Barcelona i traductor de Silent Spring al castellà. Ros va desmuntar algunes de les crítiques que s’han fet a l’obra de Carson, especialment les que fan referència al seu catastrofisme i falta de rigor, i va recordar que l’autora no només es preocupava pels animals, sinó que va dedicar part del seu text a la salut i l’economia de les persones. Ros va fer esment a l’article The lies of Rachel Carson, de l’entomòleg J. Gordon Edwards, una de les poques crítiques que no prové de la indústria agroquímica i que assenyala algunes errades metodològiques que podria haver comés l’autora de Silent Spring, encara que per al catedràtic de la UB és excessivament detallista. D’acord amb l’expert en ecologia, la poca influència de l’obra de Carson a l’Estat espanyol es deu, en gran mesura, a la mala qualitat de les primeres traduccions que se’n van fer al castellà. A més, Ros va remarcar la importància que va tenir Silent Spring per a l’ecologia en introduir conceptes com l’agricultura ecològica o les externalitats que es deriven d’alguns processos humans.

 

carson2
© Mètode
Portada de Silent Spring, on Rachel Carson denunciava els efectes tòxics del DDT sobre els animals i les persones.

 

«Amb Silent Spring Carson es va convertir en una icona de l’incipient moviment ecologista, però també va topar amb tot el pes de la indústria que constituïen les empreses agroquímiques»

 

«D’acord amb Joandomènec Ros, la poca influència de l’obra de Carson a l’Estat espanyol es deu, en gran mesura, a la mala qualitat de les primeres traduccions que se’n van fer al castellà»

 

«Joaquim Elcacho concloïa que la repercussió de Silent Spring ha estat insuficient a l’Estat espanyol i que la prohibició del DDT responia més a interessos econòmics que a la pressió ecologista»

El periodista científic Joaquim Elcacho va ser el següent en intervenir, amb una exposició sobre la recepció del «fenomen Carson» en algunes publicacions de l’època. Elcacho apuntava que no es feia menció a Silent Spring en cap de les obres sobre medi ambient editades a l’Estat espanyol que ell havia analitzat (Natura: ús i abús, 1976; La contaminación, 1973; El combat ecologista a Catalunya, 1979), ni en les edicions de la Gran Enciclopèdia Catalana del 73 i el 77. Pel que fa als mitjans de comunicació, el periodista assenyalava que algunes capçaleres de gran importància en el franquisme, com Triunfo o Blanco y negro, no feien pràcticament cap referència al llibre de Carson. En el periòdic La Vanguardia, la primera referència a Silent Spring no es va fer fins 1973, i el 1994 el llibre protagonitzava un reportatge a fons escrit per Mercè Piqueras. Sorprenentment, el mitjà que més ressò se’n va fer va ser el conservador ABC, que publicava els resultats de la comissió d’investigació de Kennedy i va fer un seguiment del cas gràcies al seu corresponsal als EUA, Josep Maria Massip. Elcacho concloïa que la repercussió de Silent Spring ha estat insuficient a l’Estat espanyol i que la prohibició del DDT responia més a interessos econòmics que a la pressió ecologista.

El problema de la contaminació interna

Estem més protegits de la contaminació que al 1962? Aquesta era la pregunta que va tractar de respondre el doctor Miquel Porta, expert en toxicologia, que mostrava la seua preocupació pel nivell de contaminació interna de la població als països post-industrials. Segons Porta, la poca influència de Silent Spring a l’Estat espanyol es reflecteix en la manca de polítiques públiques i privades que lluiten contra la contaminació interna. L’investigador va donar algunes dades alarmants sobre el nivell de toxicitat en els humans a Catalunya i va reivindicar la lluita per la salut de les persones. A més, va recordar que el DDT té una factura tòxica innegable, que pot derivar en malalties com l’asma infantil, l’obesitat o la diabetis. Porta va denunciar la tolerància de la societat davant els abusos i enganys de la indústria alimentària –principal font de contaminació interna- i va suggerir la vinculació entre els efectes tòxics de compostos com el DDT sobre els humans i algunes de les malalties de les quals encara no coneixem la causa, com l’alzheimer.

La polèmica arribava de la mà d’Antonio Buj, doctor en Geografia humana per la Universitat de Barcelona, que va tractar de rebatre, a través de l’exemple de les plagues de llagosta –la seua especialitat-, dues «mitges veritats» que conté el llibre de Carson. En primer lloc, Buj va qüestionar la idea de l’autoritat moral de la natura, al·legant que la humanitat no pot restar impassible davant les plagues. En segon lloc, l’expert va negar la possibilitat que plantejava Carson de reduir l’ús de productes químics ja que, segons el seu punt de vista, encara que siguen tòxics, els compostos com el DDT han ajudat a eradicar malalties com la malària, que encara existeix als països més pobres. La polèmica es va avivar en el torn de preguntes –en el qual també van poder intervenir els assistents a València-, quan es va generar un debat entre Buj i Elcacho sobre aquestes qüestions. En qualsevol cas, la taula redona va servir per posar de manifest dues coses: que Silent Spring no ha tingut la difusió que mereixia i que encara estem a temps de donar-li-la, ja que ens afecten molts dels problemes que Rachel Carson ja va descriure el 1962.

Felip Pineda. Llicenciat en Periodisme, València.
© Mètode 2012.

 

carson3
© Mª Inmaculada Martínez Martí
Rachel Carson amb ocells. Tècnica mixta sobre paper.

 

 

«Miquel Porta va denunciar la tolerància de la societat davant els abusos i enganys de la indústria alimentària i va suggerir la vinculació entre els efectes tòxics de compostos com el DDT i algunes de les malalties de les quals encara no coneixem la causa»

 

 

«Antonio Buj va qüestionar la idea de l’autoritat moral de la natura, al·legant que la humanitat no podia restar impassible davant les plagues»

© Mètode 2012

Periodista. Revista Mètode, Universitat de València.