El sociòleg Zygmunt Bauman ha qualificat el present de «modernitat líquida» per la transformació accelerada del món que vivim. La realitat social, la natura i el cosmos, igual que les nostres idees i valors, es mouen.
La primera dècada del segle XX va ser crucial en la recerca d’un tractament mèdic per als sifilítics, un problema legal, moral i sanitari de grans dimensions, especialment en temps de crisi social i guerra.
Si les filosofies naturals clàssiques identificaven cos i cosmos, en tot moment la imatge del cos humà ha estat farcida de metàfores religioses, naturals o polítiques.
Figures de la Renaixença valenciana com Faustí Barberà i Martí, José Rodrigo Pertegàs i Francesc Bosch i Morata varen desenvolupar una funció mèdica important.
La rivalitat i l’excepcionalitat de la guerra abonen el terreny per a impulsar la tecnociència com a instrument de poder sobre l’adversari més enllà dels límits ètics.
A la Biblioteca Històrica de la UV trobem el còdex manuscrit 838, un poema mèdic sobre els noms i virtuts dels banys de Pozzuoli i Baia de l'autor Pere d'Éboli (ca. 1160 - ca. 1220).
Impulsor del Servei d'Epidemiologia Internacional, el Centre Mundial de Documentació en Salut Pública i d'UNICEF.
L’obra de Franz Joseph Gall va estimular els estudis de neuroanatomia i el debat sobre l’estructura interna general del sistema nerviós.
Criat en una família molt aferrissada a l'univers del protestantisme reformista, Konrad Gessner es va veure encaminat cap a la teologia en la seua
La generació de científics i metges que va viure durant el període d’entreguerres (1914-1945) va mostrar una especial implicació