És cert que l’aigua del lavabo gira en sentit contrari a cada hemisferi?

Pregunta enviada per COCO BROSS (Buenos Aires). JOSEP ROS respon:

Encara que aquesta idea sembla prou popular, l’hemisferi en el qual estiga un lavabo no determina unívocament el sentit en el qual girarà l’aigua en buidar-lo. Un mateix lavabo o  lavabos diferents en un mateix lloc poden originar sentits diferents de rotació de l’aigua.

Tot i aquest decebedor començament, la pregunta és interessant i posa de manifest que el fenomen de desguàs d’un lavabo és, des del punt de vista de la física, complex. Hi intervenen diferents factors, i el balanç entre ells determina el resultat final. No resulta difícil imaginar-ne alguns: forma de la pica i rugositat de la seua superfície, pressió de l’aigua en l’aixeta i situació d’aquesta, forma de l’orifici de desguàs, estat de repòs de l’aigua abans d’obrir el tap…

Però, i l’hemisferi terrestre? Té alguna influència? A primera vista sembla fins i tot sorprenent plantejar-s’ho. Però…

Parlar del sentit de gir de l’aigua equival en termes més científics a preguntar-se per la seua trajectòria. És un problema de dinàmica. I aquesta ensenya que per tal de descriure un moviment referit a un sistema en rotació cal afegir  una força centrífuga i l’anomenada força de Coriolis. Com que la terra gira, això s’ha d’aplicar en principi  al moviment de qualsevol objecte sobre ella.

Això és inapel·lable. Una altra qüestió és si la magnitud d’aquelles forces és suficient per a produir efectes observables. Limitant-nos a la força de Coriolis cal mencionar dos peculiaritats: actua en sentits contraris en els dos hemisferis, i la seua intensitat depèn de la latitud, essent proporcional a la velocitat de rotació de la terra sobre el seu eix i a la velocitat de l’objecte que es mou.

En el cas que ens ocupa la terra gira molt lentament (una volta cada 24 hores aproximadament) i la resta de paràmetres fan que tot plegat la força de Coriolis per a lavabos convencionals siga  absolutament menyspreable front als altres factors que hi intervenen. Això justifica el negatiu comentari inicial. No està de més, però, indicar que per a fenòmens que es produeixen a major escala espacial i/o temporal la força de Coriolis pot arribar a ser la dominant. Per exemple, en moviments de grans masses d’aire o d’aigua. O quan l’efecte s’acumula en el temps, com en el cas del pèndol de Foucault.

Si s’accepta la broma, potser una resposta més condescendent a la pregunta «gira l’aigua del lavabo en sentit contrari a l’hemisferi nord  i a l’hemisferi sud?» podria ser… «depèn de les dimensions del lavabo».

Josep Ros. Membre del Departament de Física Teòrica de la Universitat de València.