Pregunta enviada per ROMUALD FONTANYÀ (Vall d’Uixó). MARIA A. BRACHO respon:
Tot i que els creients en teories conspiratives solen mostrar-se escèptics amb els arguments científics, la pregunta mereix ser contestada. Els primers humans infectats per VIH no van ser els homes homosexuals de la dècada dels huitanta sinó membres de poblacions humanes del centre i centre-oest d’Àfrica que s’infectaren en les primeres dècades del segle XX. I les infeccions per hantavirus al parc natural de Yosemite en Califòrnia són un altre cas típic de zoonosis o malaltia infecciosa que es transmet de manera natural i eventual des d’animals als humans.
Pel que respecta a la SIDA i a la síndrome pulmonar per hantavirus (SPH) la resposta és contundent: els respectius agents patògens que causen aquestes malalties tenen com a hostes originals o naturals els primats i els rosegadors, respectivament, des d’abans que els laboratoris i les teories conspiratives existiren. I més antic que l’home és encara el fenomen evolutiu que experimenten diversos agents patògens i paràsits, en el qual s’emmarquen aquestes dues zoonosis eficaces, i que és conegut com a salt entre espècies hostes. El VIH no va ser creat en laboratori. Variants del virus extremadament semblants a les que iniciaren la pandèmia de VIH en humans conviuen sense causar cap malaltia aparent als primats infectats ancestralment on aquest virus rep el nom de VIS (virus de la immunodeficiència dels simis). Sembla que aquesta convivència pacífica entre el parent simi del VIH i els primats es deu a un llarg procés de coevolució virus-hoste. Durant aquest procés els simis han desenvolupat mecanismes moleculars de control sobre el virus que preserven el seu sistema immune. El contacte de sang infectada de certs simis amb mucoses o sang humana va facilitar aquest salt d’espècies per part del VIS/VIH. De fet nombrosos salts d’aquests i altres virus d’una espècie hoste cap a unes altres es troben ben documentats i demostrats en la literatura científica des dels temps de Louis Pasteur i la seua vacuna antiràbica. Però, malauradament, a diferència del virus de la ràbia i els hantavirus quan infecten humans, en el cas del VIH la infecció en humans és persistent, cursa de manera silenciosa durant anys i la transmissió del virus entre humans és eficaç. Aquestes són a grans trets les claus de la pandèmia de VIH.
Podem parlar de malalties emergents o reemergents, que són aquelles que semblaven pràcticament vençudes i han reaparegut. Però de moment no s’han documentat, fins on jo puc arribar, malalties o pandèmies relacionades amb propòsits obscurs i causades per agents infecciosos inventats en laboratori. Amb els que existeixen de manera natural ja tenim suficients maldecaps.
Per a saber més sobre aquest tema:
Hemelaar J., 2012. «The origin and diversity of the HIV-1 pandemic». Trends in Molecular Medicine 18(3):182-192.
Macneil A; Nichol S.T. i Spiropoulou C.F., 2011. «Hantavirus pulmonary syndrome». Virus Research 162(1-2):138-147.
Maria A. Bracho. Investigadora “Miguel Servet”. Centre Superior d’Investigació en Salut Pública. Generalitat Valenciana.
