Per què les sargantanes es desprenen de la seua cua?

Pregunta enviada per VÍCTOR SOLVES (València). ENRIQUE FONT respon:

L’autotomia caudal és un comportament de defensa front als depredadors molt estès en els llangardaixos i algunes serps. La pèrdua de la cua és un mecanisme antidepredador eficaç que incrementa la supervivència de les sargantanes en els seus encontres amb tot tipus de depredadors. Alguns estudis han demostrat una relació entre la capacitat d’autotomia caudal i la pressió de depredació a la qual estan sotmeses distintes espècies o poblacions de sargantanes. Hi ha sargantanes que mouen la cua en presència dels depredadors o que tenen cues amb coloracions cridaneres que atrauen l’atenció dels mateixos. El moviment de la cua i les coloracions cridaneres s’interpreten com una adaptació que disminueix la probabilitat que els atacs del depredador es dirigesquen al cap o al tronc i els desvia cap a zones menys vulnerables de la sargantana, com la cua.

A més, en moltes espècies que posseeixen la capacitat de perdre la cua, la cua autotomitzada continua movent-se durant un temps (en alguns casos fins a mitja hora), la qual cosa contribueix a distraure al depredador i facilita la fugida de la sargantana. La cua posseeix plans de fractura i esfínters musculars que permeten que la pèrdua de sang i massa muscular en produir-se l’autotomia siguen mínimes. Una volta autotomitzada, la cua continua movent-se gràcies a que posseeix un complex sistema de control neuromuscular. L’energia per als moviments de la cua s’obté a partir de la conversió del glicogen emmagatzemat en la cua en lactat. Encara que és clarament adaptativa, la pèrdua de la cua també té conseqüència negatives per a la sargantana. A més dels costos energètics que suposa la regeneració de la cua (en aquelles espècies que posseeixen la capacitat de regeneració), la seua pèrdua afecta a la capacitat de locomoció de la sargantana, la fa més susceptible de depredació i també té repercussions per al seu comportament social.

Enrique Font. Institut Cavanilles de Biodiversita i Biologia Evolutiva. Universitat de València.

© Mètode 2013
POST TAGS: