VICENTE PALACIOS respon:
Un dels comportaments més cridaners que exhibeixen els llops és l’emissió d’udols. Mitjançant udols, els llops poden arribar a comunicar-se a diversos quilòmetres de distància. Els udols poden contenir informació sobre la identitat individual de l’emissor, el seu estat emocional, i poden tenir un paper important en el manteniment del territori, l’estrenyiment dels vincles socials, la reunió dels individus del ramat i la recerca de parella.
Com tot el que envolta els llops, l’udol sempre ha estat font de tota sèrie de mites i llegendes. Probablement la idea que els llops udolen a la lluna es deu a la posició en la qual es pot observar als llops udolant: estirant el cap i mirant cap al cel. No obstant això, aquesta postura no té res a veure amb una relació especial entre els llops i la lluna. Més aviat és la causant que els udols tinguen una determinada estructura acústica i es transmeten eficientment en el medi. L’udol es produeix per la vibració de les cordes vocals, deguda a un corrent d’aire que emana dels pulmons. L’aire un cop passa per la laringe és filtrat en les cavitats del tracte vocal. Depenent de variables com la longitud de les cordes vocals i la forma que adopten les cavitats del tracte vocal s’afavoreixen unes determinades freqüències i es determina la qualitat fonètica del so.
També se sol dir que els llops udolen especialment en lluna plena. Hi ha estudis que evidencien que això no és cert. Si un llop necessita contactar amb altres individus o conèixer la seua localització no deixarà d’udolar perquè no siga lluna plena. El que sí que afecta l’emissió d’udols és la força del vent. Els llops udolen més quan el vent està en calma, afavorint la transmissió del so. Sí que és cert que hi ha èpoques de l’any i moments del dia en què l’activitat vocal dels llops és més gran: durant l’època de zel, a la tardor, i en els moments del dia en què inicien o acaben l’activitat i les condicions afavoreixen la transmissió del so, que es corresponen amb el vespre i l’alba.
Vicente Palacios. Biòleg i estudiant de doctorat en l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València.
