Pregunta enviada per CONSUELO VENTO MARTÍ (València). SERGIO MONTAGUD respon:
En primer lloc, cal felicitar Consuelo per la seua gran perícia entomològica. Conèixer que els animals que observava eren malàquids i reconèixer-hi l’espècie Ebaeus collaris Erichson, 1840, no està a l’abast de qualsevol. Aquests petits escarabats amb prou feines fan 5 mm de longitud i n’hi ha moltes, d’espècies semblants, de la seua i d’altres famílies. És molt interessant el comportament que ha observat en aquests escarabats perquè precisament el grup al qual pertanyen –la família dels malàquids– són els únics que l’executen.
El comportament que tant li ha sorprès forma part del ritual precopulatori habitual de molts malàquids, alguns pirocroids i diversos antícids (tots ells escarabats). Al llarg del cos, els mascles presenten una sèrie de glàndules integumentàries ben innervades que els especialistes han denominat «excitadors». Durant el festeig, el mascle els exposa a la femella i segrega unes substàncies que són llepades per aquella. Sembla que aquestes substàncies, compostes per feromones, actuen de diverses maneres, d’una banda, estimulen el mascle per a procedir amb la còpula i d’una altra augmenten la receptivitat de les femelles.
Els excitadors poden estar ubicats en unes quantes parts del cos, segons l’espècie. En el gènere Ebaeus es troben situats en l’àpex dels èlitres. Es tracta d’uns replecs del tegument amb una forma característica, on desemboquen les glàndules que adés hem comentat. Així doncs, lamentablement, no és encertat dir-ne «sexe oral» tal com indicava Consuelo. Però tampoc és tan lluny de les nostres fantasies mundanes. Podem equiparar-lo a una mena de poció màgica, que el mascle elabora amb la màxima cura, gran precisió i molt d’afecte per, arribat el gran moment, retre honors a la seua dama.
Sergio Montagud. Biòleg, València.
