«La ciència és sexista i el sexisme pot costar vides»

«Quan parlem de ciència amb perspectiva de gènere el que estem pensant és que qualsevol investigació ha de contemplar les dones en tot el procés: en el disseny de la investigació, en la mateixa investigació i fins i tot en la difusió dels resultats», explica Capitolina Díaz. La ciència amb perspectiva de gènere és la protagonista del nou número de Mètode i, també, d’aquesta conversa entre la sociòloga i coordinadora del monogràfic, el vicerector de Cultura i Igualtat de la Universitat de València, Antonio Ariño, i la vicerectora d’Investigació i Política Científica, Pilar Campins.

És masclista la ciència? Antonio Ariño afirma que sí, «tant en la seua execució, perquè predominantment ha estat feta per homes, com en els continguts». Quins són els exemples més clars de sexisme en la recerca? Per a Pilar Campins es poden destacar els estudis clínics, ja que «fins fa alguns anys la població que es triava no incloïa dones, eren tot homes.» Capitolina Díaz cita les malalties del cor i els errors de diagnòstic i explica que «aquest és un exemple bastant cruel de que la ciència és sexista i com el sexisme pot costar vides». Com s’aborden les desigualtats des de la Universitat? Què són els micromasclismes? De tot això en parlen les tres persones convidades a participar en aquesta conversa.