La cultura de les nostres plantes

presentacio1
© Mètode
Els participants en la presentació, d’esquerra a dreta: Ferran Zurriaga i Daniel Climent, autors de l’Herbari; Martí Domínguez, director de Mètode; Pedro Carrasco, vicerecector d’Investigacióde la Universitat de València; i Isabel Mateu, directora del Jardí Botànic de la Universitat de València.

El Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir ahir la presentació de la monografia Herbari. Viure amb les plantes, l’últim llibre de la col·lecció «Monografies Mètode» que publica la revista Mètode. Ni la pluja ni les ratxes de vent que van assotar València van ser impediment suficient per a que l’Auditori del Botànic s’omplira d’assistents curiosos sobre la flora valenciana. De fet, acabaven de tocar les set de la vesprada, hora de començament de l’acte, i ja s’havia esgotat la primera tanda d’exemplars del llibre, amb el qual Mètode decidí obsequiar els presents.

Al caliu del públic, els dos autors de l’obra es trobaven com a casa. Daniel Climent i Ferran Zurriaga, col·laboradors habituals de Mètode, van transmetre la seua passió per la natura des del primer moment, i demostraren amb entusiasme que ciència i entreteniment no són conceptes incompatibles. «Al llibre expliquem què és el paisatge i com l’hem de conservar», van assenyalar. La seua habilitat per mesclar-lo amb la cultura popular i la mitologia va desencadenar una conferència que va absorbir els assistents durant un hora. Cert és que ambdós experts es dediquen a la docència, fet que els va facilitar l’objectiu de la trobada: aconseguiren construir una «botànica amable», com va qualificar-la Martí Domínguez, director de Mètode.

 presentacio5
© Mètode
Els autors de l’Herbari van apropar al públic les peculiaritats de la flora valenciana.
presentacio2
© Mètode
Ferran Zurriaga, Martí Domínguez i Daniel Climent van conversar amb el públic durant el torn de preguntes.

 

«L’objectiu de l’Herbari és “explicar què és el paisatge i com conservar-lo”»

Per la seua banda, Daniel Climent va donar una lliçó magistral sobre etnobotànica a la conferència Arbres simbòlics i venerats, dels patrons globals a les particularitats valencianes. «Els arbres i arbustos tenen un gran component simbòlic per a moltes comunitats, hi existeix un arrelament sentimental. Per exemple el cas de la murta a alguns pobles valencians, que dóna nom als seus patrons», va explicar. Des de morada de déus i nimfes (com el ginjoler d’Al·là o el magraner d’Hades) a icones de festivitats (com l’arbre de Nadal o les palmes de Pasqua), la relació de la flora amb la mitologia i el folklore és notòria.

  
presentacio3
© Mètode
Malgrat la pluja i el vent, la presentació va comptar amb una gran assistència de públic.
 

 

«L’arbre simbòlic s’ha perfilat a la societat com a hàbitat de déus i nimfes o icona de festivitats»

Natural d’Olocau, Ferran Zurriaga és «el millor defensor de la garrofera valenciana», bromejà el director de Mètode. L’especialista no pot evitar recordar episodis de la seua infància cada vegada que parla sobre la flora de la regió del Camp de Túria, i per això les seues memòries van estar presents també a l’Auditori del Jardí Botànic. Amb els assistents va compartir, nostàlgic, els records de la poda de la palma durant la plaga de fil·loxera, l’evocació de la garrofera de Xàbia pintada per Sorolla, o la literatura de Joan Pla per retratar les oliveres, entre altres.

  
presentacio4
© Mètode
En finalitzar l’acte, els autors d’Herbari van signar exemplars de la monografia als assistents, que van rebre la publicació com a regal.
 

 

«La pèrdua dels xicotets llauradors està homogeneïtzant el paisatge mediterrani»

Ferran Zurriaga

La desaparició de l’agricultura familiar

El paisatge mediterrani és «el resultat del pas dels llauradors, xicotetes famílies agricultores que l’han humanitzat al llarg de la història i han aconseguit fer-lo nostre», va afirmar Zurriaga. Per tant, si hi havia alguna qüestió de futur que preocupava els dos ponents és la pèrdua d’aquests constructors naturals, que està desembocant actualment «en l’homogeneïtzació del paisatge», que perd riquesa i es transforma «en pinar i matoll que acabarà cremant-se», va alertar. «Per què recórrer als tallafocs artificials quan en tenim de naturals?» es va preguntar, per a després lamentar la inactivitat de l’administració en la preservació de les espècies autòctones. Per als dos etnobotànics, la clau està molt clara: «Hem de saber veure i estimar la natura», van concloure.

Laura Garsando. Esutidant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2013.

 

 

© Mètode 2013