| © Laura Garsando Els participants de la taula redona i el moderador escolten una de les preguntes del públic sobre teràpies naturals. |
||
|
Existeix la medicina alternativa? Avui dia la resposta a aquesta pregunta és ja unànime al col·lectiu mèdic: sí. I alguns com el blogger Fernando Frías, membre d’El Círculo Escéptico i col·laborador a Naukas (pàgina web sobre escepticisme i ciència) van més lluny amb un afegitó: «per desgràcia». Malgrat tot, és cert que els metges no poden continuar ignorant l’existència de les teràpies alternatives, més encara amb l’auge que han experimentat els darrers anys entre la societat. Acupuntura xinesa, homeopatia, ioga o quiropràctica s’han perfilat com a pràctiques cada vegada més habituals entre els pacients, sovint amb la creença que són tan efectives com la medicina convencional i menys nocives per a l’organisme. I moltes vegades no és així, tal com destaquen alguns estudis. Sobre aquesta qüestió van debatre els participants de la taula redona Existeixen les teràpies alternatives? Els perills de la pseudociència, que s’emmarcà dins de les jornades d’investigació 2012-2013 organitzades per estudiants de la Facultat de Medicina i Odontologia de la Universitat de València. Reconèixer l’impacte que aquesta modalitat de medicina genera en la societat suposa ja un pas important, perquè fins ara el problema era que «els metges deixaven córrer teràpies que en la majoria dels casos no tenen ni caps ni peus», afirmà el blogger Frías. «La medicina alternativa es queda al marge precisament per la seua falta d’eficàcia. Per això el col·lectiu mèdic necessita ser conscient de la seua existència», sentencià. En la mateixa línia opinà Jorge Navarro, Doctor en Medicina i professor del Departament de Medicina de la UV: «els clínics no podem donar l’esquena a aquestes pràctiques». Per exemple, un dels riscs més destacats és que algunes d’aquestes teràpies «són altament perilloses i es coneixen casos que han desembocat en morts de pacients», alertà Frías. No s’ha d’oblidar que «cap substància és innòcua», com recordà Navarro. De fet, cap especialista nega que les plantes poden tindre alguns efectes beneficiosos per a la salut, però destaquen que també en tenen de negatius. I quan es combinen amb medicaments convencionals, «els principis actius de les dues substàncies poden interactuar entre si i produir efectes inesperats», comentà Frías. Un fenomen que contribueix a la falsa percepció d’eficàcia de les teràpies alternatives és que, quan són utilitzades conjuntament amb medicaments, el pacient obté els resultats esperats (produïts en realitat per la medicina, encara que els associa a l’efecte del producte alternatiu). Segons Frías, açò provoca unes creences errònies en l’usuari, «a banda de l’evident pèrdua de diners». Desmuntant mites Així, la millor manera de demostrar el vertader efecte de la medicina alternativa és «basar-la en evidències», assegurà el Doctor Navarro. Tal i com va explicar, en l’actualitat «les teràpies naturals estan adaptant-se al patró més bàsic que regeix el funcionament de la medicina convencional: sotmetre les substàncies a assajos clínics». O dit d’un altre mode, és necessari promoure una bona base de desenvolupament científic que siga capaç de sostenir la medicina alternativa. |
«Algunes teràpies naturals “són altament perilloses i han desembocat en morts”» Fernando Frías
|
|
 © Laura Garsando Fernando Frías, en un moment de la seua exposició. |
«La Universitat de València ofereix un màster en Medicina Naturista, Homeopatia i Acupunctura que ja va per la vuitena edició» |
|
|
Fer açò permet al metge de torn assegurar al seu pacient que l’acupuntura xinesa té una eficàcia provada en cas de nàusees i cefalea tensional o crònica. O, en el cas contrari, que no existeix cap evidència de què l’homeopatia siga útil per prevenir la grip substituint la vacuna, va explicar Navarro. El que queda clar és que els facultatius «hem de dir alguna cosa sobre aquestes pràctiques als ciutadans, explicar-li al pacient les conseqüències que impliquen, amb claredat i honestedat. Tractar de desmuntar les seues creences si son inexactes i convèncer-lo de que no és necessari utilitzar la teràpia alternativa en qüestió» afirmà a Mètode. Malgrat aquest punt de vista comença a generalitzar-se al col·lectiu dels metges, els estudiants de la Facultat de Medicina continuen sense entendre com la pròpia Universitat ofereix un màster en Medicina Naturista, Homeopatia i Acupuntura. Un postgrau «que ja va per la vuitena edició», segons destacà un dels alumnes assistents a les jornades. «Ningú pot explicar-ne el motiu», lamentà el moderador de la taula redona, José Carlos Vaqué, qui a més és estudiant de Medicina. La resposta més immediata és que es tracta d’una qüestió econòmica: «Han arribat a reconèixer que ho mantenen perquè proporciona diners», assegurà Fernando Frías. Medicalització de la societat Tot sistema te la seua part més obscura, i en el cas del sanitari, allò que no escapa als especialistes és la incipient tendència de la societat a medicalitzar-se. Segons explicà Fernando Frías, la invenció de malalties tant per part dels ciutadans com de les farmacèutiques és una pràctica cada vegada més comú. Entre les conseqüències més obvies, açò genera una dispensació i administració innecessàries de medicaments. El cas més utilitzat per il·lustrar aquest fenomen és el consum de tranquil·litzants i antidepressius a Espanya. De fet, els consumidors dels primers suposen ja un 11,4% de la població, segons es desprèn de l’ultima Enquesta sobre Alcohol i Drogues del Ministeri de Sanitat. «El fet de perdre algun familiar genera en moltes persones la creença d’estar deprimit i la necessitat de prendre antidepressius, quan estar trist és una cosa totalment normal i lògica després d’això», argumentà el Doctor Navarro. A la pregunta de Mètode sobre el paper dels mitjans de comunicació en la divulgació d’assumptes relacionats amb la medicina, Navarro va respondre què «allò criticable és la banalització que fan de la salut. S’han publicat notícies que han avançat un tractament per a determinada malaltia que després s’ha demostrat inefectiu: això genera falses expectatives. Crec que haurien de ser més selectius en aquest sentit». Per a evitar aquesta frivolització, l’especialista proposa impulsar fòrums de debat «on aquests temes es tracten amb més cura i serietat». Laura Garsando. Periodista. |
«La incipient medicalització de la societat condueix a la invenció de malalties» |
|
