La ciència del 2014

ledblau

Els inventors de les llums LED blaves, Isamu Akasaki, Hiroshi Amano i Shuji Nakamura, han rebut el Premi Nobel de Física 2014.

L’any s’acaba i, amb l’objectiu de fer una vista enrere cap als avanços científics, hem contactat amb els membres del comitè assessor de Mètode per què ens donen la seua opinió sobre quins són els esdeveniments científics que més han destacat enguany dins dels seus camps d’investigació. Segons les seues respostes, el 2014 ha sigut un any marcat per la ruptura amb els tabús de la ciència, ja que per primera vegada en la història una dona ha guanyat la medalla Fields, l’equivalent al premi Nobel en Matemàtiques. La ciència al món de les plantes ha proporcionat diversos avanços, entre els quals es troba el descobriment dels processos de selecció genètica que han fet possible que la tomata augmente la seua grandària més de cent voltes respecte dels fruits silvestres ancestrals. S’han desvelat, també, part dels mecanismes moleculars i cel·lulars  que la planta posa en marxa per tal de detectar el nitrogen disponible en el sòl per a la seua nutrició. També ha sigut un any de descobriments al món de la biologia, ja que s’ha detectat una ruta metabòlica nova en un bacteri molt estudiat com és l’E. coli. Una altra fita científica i mèdica que ha marcat el 2014 ha sigut la pandèmia de l’Ebola, que per primera vegada ha viatjat fora d’Àfrica i ha posat en marxa una labor d’investigació a escala internacional.  «El 2014 ha sigut un any marcat per la ruptura amb els tabús de la ciència»
medallamathsAgencia SINC
Maryam Mirzakhan, primera dona que rep la Medalla Fields.
  

Medalla Fields de matemàtiques

Per primera vegada en la història una dona ha guanyat la medalla Fields, un guardó internacional per a descobriments excel·lents al camp de les matemàtiques. És una distinció que concedeix la Unió Matemàtica Internacional (IMU) cada quatre anys i la reben un màxim de quatre matemàtics menors de quaranta anys. La iraniana Maryam Mirzakhan, professora de la Universitat de Stanford als EUA, de 37 anys, ha rebut el que es considera el Nobel d’aquestes ciències, per les seues contribucions a la geometria i la dinàmica de les superfícies Riemann i els seus espais modulars. Segons Olga Gil Medrano, catedràtica de matemàtiques de la Universitat de València, «amb aquesta última concessió, l’IMU marca una fita històrica per ser la primera vegada –després de quasi vuitanta anys d’existència– que es reconeix amb una medalla Fields la labor d’una dona».

 

«Per primera vegada en la història una dona ha guanyat la medalla Fields, un guardó internacional per a descobriments excel·lents al camp de les matemàtiques»

tomaquesAgencia SINC  

Biologia molecular i cel·lular de les plantes

José Pío Beltran, professor d’investigació del CSIC a l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes, destaca en el món de la ciència d’enguany una contribució del que ell anomena «la nova biologia». Un consorci internacional ha analitzat seqüències del genoma de 360 cultivars de tomata i ha desentranyat processos importants que han succeït durant la domesticació de la tomata. S’han pogut detectar els processos de selecció genètica que han fet possible que els fruits de tomata augmenten la seua grandària unes cent voltes respecte dels fruits silvestres ancestrals. L’estudi, publicat en Nature, descriu els assoliments, així com els costos de la selecció històrica i proporciona una visió molecular cap a noves millores.

Un altre estudi publicat en la revista Science ha fet una contribució molt important a la fisiologia vegetal, desvelant que les plantes són capaces de dirigir el desenvolupament i l’orientació de les arrels per a trobar el nitrogen en el sòl. El nitrogen és un nutrient essencial per a les plantes, però sovint es distribueix de manera desigual en la terra. Els autors d’aquesta investigació descriuen la naturalesa del senyal que envien les arrels a la tija per tal d’advertir del dèficit de nitrogen a la planta. S’han estudiat els sistemes moleculars que ajuden a la percepció de nitrogen i la senyalització de llarga distància necessària per a alterar el desenvolupament de l’arrel. Aquesta senyalització de l’arrel ajuda la planta a adaptar-se a les fluctuacions en la disponibilitat de nitrogen.

Bacteris i rutes metabòliques

Pel que fa a la biologia, Juli Peretó, professor de l’Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València, destaca el descobriment d’una ruta metabòlica nova en l’Escherichia coli: la sulfoglicòlisi. Aquest bacteri és, com diu Peretó, «probablement el més emprat pels investigadors en bioquímica i biologia molecular i es coneixen molts detalls de la seua fisiologia». No obstant això «sorprèn que anys després de publicar-se el seu genoma complet, encara algú puga descriure un procés metabòlic desconegut fins ara». S’ha descobert un procés que té lloc en aquests bacteris i que té una gran rellevància en el reciclatge del sofre a la biosfera. Els autors han identificat els gens responsables del procés i han descrit amb detall tota la transformació bioquímica des de la sulfoquinovosa (un sucre sulfurat produït per les plantes a raó de 10.000 milions de tones anuals) fins a productes finals incorporats al metabolisme, i sulfat que passa a l’ambient, explica el professor Peretó.

Segons el bioquímic aquest és un magnífic exemple per a constatar que «tot i que coneixem molts detalls sobre el funcionament de les cèl·lules, encara hi ha processos fonamentals que no sabem com funcionen». El fet de «descobrir una ruta metabòlica nova en un bacteri tan estudiat com l’E. coli és en si mateix una mesura dels límits del nostre coneixement bioquímic».

 

«Jose Pío Beltran destaca en el món de la ciència d’enguany una contribució del que ell anomena “la nova biologia”»

virusebolaAgencia SINC
Representació virtual del virus de l’Ebola.
  

Ciència o tecno-ciència?

Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència de l’Institut López Piñero de la Universitat de València, considera que avui dia la ciència o «tecno-ciència», com ell realment la veu, «no evoluciona a partir de grans descobriments o grans herois, sinó que va pas a pas fent front als problemes greus o aportant novetats que milloren el coneixement i la vida humana». La ciència actualment camina «cap a l’economia del coneixement, aportant novetats amb aplicació pràctica en la resolució de problemes i perspectives de gran impacte social i econòmic», argumenta Barona. Com a exemple d’això posa els tres últims premis Nobel en Física, Química i Medicina, que «no representen cap aportació teòrica, sinó que tenen un vessant pràctic: la llum LED; la microscòpia fluorescent o nanoscòpia, que serveix per detectar molècules a l’interior de cèl·lules; i la descripció de cèl·lules cerebrals associades al sentit de l’orientació».

«La investigació es troba orientada cap a la solució de qüestions pràctiques, no de problemes conceptuals (coneixement), i d’obtenció de beneficis (via patents)». El professor Barona considera un problema la vessant poc teòrica de la ciència actual, en el sentit que modifica poc o gens els grans paradigmes vigents i la considera «al servei d’una determinada idea del progrés, integrada al nostre sistema socioeconòmic».

Dins d’aquest marc assenyala que un dels grans esdeveniments científics d’aquest any ha estat la pandèmia de l’Ebola, que «ha qüestionat els esquemes acceptats sobre l’epidemiologia actual i per tant, ha marcat un punt d’inflexió en la lluita internacional contra les malalties infeccioses». Segons l’últim informe de l’OMS publicat el 24 de desembre, hi ha hagut 19.497 casos confirmats d’Ebola i 7.588 morts des de l’inici de la pandèmia. Aquest virus va aparèixer als anys setanta i fins ara no havia eixit d’Àfrica. Enguany, als EUA s’han confirmat quatre casos i al nostre país un, el de Teresa Romero, la infermera que es va contagiar durant el tractament d’un dels missioners malalts d’Ebola que van ser repatriats.

L’any 2014 acaba amb interrogants nous per a la ciència en el camp de la bioquímica i amb la superació de tabús sexistes en el camp de les matemàtiques i dóna pas a un any nou amb la recerca mèdica d’una vacuna per a lluitar contra l’Ebola, un virus que fins ara no havia desafiat el primer món. Encara queda molt per descobrir i la mostra dels límits del nostre coneixement ha quedat palesa amb els darrers estudis científics.

Teresa Coll. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2014.

 

«L’any acaba amb interrogants nous per a la ciència en el camp de la bioquímica»

© Mètode 2014

Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.